BarcelonaQuè ha de fer una política quan és mare? El debat es posa sobre la taula cada cop que una dona que és un alt càrrec pareix. Moltes opten per tornar a la feina abans de les 16 setmanes que preveu la llei de permís de maternitat. El cas més criticat va ser el de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que va renunciar al permís. Va ser mare l’11 de novembre del 2011, nou dies abans de les eleccions espanyoles, i només deu dies després tornava a treballar. Es va reincorporar abans d’acabar les sis setmanes de descans obligatori que estableix la llei, l’anomenada quarantena. Encara va ser més ràpida la reincorporació de l’exministra francesa de Justícia, Rachida Dati, que va tornar a la primera línia política cinc dies després de parir per cesària, una decisió que va ser molt discutida al seu país.
Respectar la quarantena
N’hi ha que opten per no fer les 16 setmanes de permís, però respecten les sis setmanes obligatòries. La presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz, va donar a llum el 30 de juliol del 2015 i va abandonar temporalment les seves funcions mentre el vicepresident de la Junta la substituïa. Díaz va dir que per a ella era important acollir-se al permís de maternitat perquè era un “dret” de les dones, però només va estar de baixa gairebé set setmanes i va compartir la resta de la baixa amb el seu marit. Va fer el mateix Carme Chacón quan era ministra de Defensa el 2008: va respectar les sis setmanes obligatòries. Altres polítiques han optat per portar el nadó al lloc de treball per visualitzar les dificultats de conciliació. L’eurodiputada danesa Hanne Dahl i la italiana Licia Ronzulli van portar els seus fills al Parlament Europeu i la diputada de Podem Carolina Bescansa va acaparar l’atenció quan l’any passat va portar el seu fill de cinc mesos al Congrés.
