Publicitat
Publicitat

Un estudi de la UPC i la UB apunta a la falta d'informació com la clau en la crisi dels 'cogombres espanyols'

L'alarma social generada per la crisi alimentària va causar unes pèrdues estimades en més de 100 milions d'euros

Un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Barcelona (UB) apunta a la falta d'informació com la clau en la crisi alimentària dels 'cogombres espanyols'. Un any després de la crisi, l'estudi analitza els exigents criteris de qualitat que assoleix la indústria espanyola de l'horticultura i de la gestió de l'aigua i descarta l'aigua de reg com a possible font de contaminació del brot epidèmic registrat a Alemanya el 2011. L'alarma social generada per la crisi va causar unes pèrdues estimades en més de 100 milions d'euros en el sector hortícola.

Una anàlisi de la informació disponible fet per professors de la UPC i la UB descriu les causes que van provocar l'alarma social desencadenada, ara fa un any, per la crisi alimentària dels cogombres espanyols. En l'article 'La crisi dels cogombres espanyols: microrganismes, qualitat de l'aigua i cultius hortícoles', Rafael Mujeriego, catedràtic d'enginyeria ambiental de la UPC, i Joan Jofre, catedràtic de microbiologia de la UB, reflexionen sobre com procedir en el futur per reduir de forma eficient la possibilitat que una contaminació d'aquest tipus pugui arribar a produir-se.

El brot d''E. coli' desencadenat a Alemanya durant els mesos de maig a juliol del 2011 representa l'episodi de contaminació bacteriana més greu dels documentats sobre la síndrome ocasionat per la toxina Shiga 2. Aquest brot va generar una de les crisis de seguretat alimentàries més importants de les provocades per agents infecciosos en països desenvolupats durant les últimes dècades. Malgrat l'alarma, no es disposa de cap evidència epidemiològica o analítica concloent sobre el possible paper dels cogombres espanyols en el desenvolupament d'aquest brot epidèmic.

La crisi va ocasionar unes pèrdues per al sector de més de 100 milions d'euros i un esforç continuat posterior per recuperar la quota de mercat. Mujeriego i Jofre descriuen l'agent causal i l'evolució d'aquesta crisi alimentària causada pel bacteri 'E. coli' i indiquen la manera com aquests bacteris adquireixen el caràcter infecciós, els indicis disponibles sobre els possibles productes hortícoles causants de la infecció, les normes de qualitat aplicables a l'aigua regenerada amb què es poden servir i les tècniques de reg utilitzades per al cultiu.

Els científics expliquen que "una millor comprensió per part del públic de les formes de conrear els productes hortícoles encausats, incloent-hi la manera d'efectuar-ne el reg, podrien haver rebaixat l'alarma, i sens dubte haurien evitat unes acusacions precipitades i infundades". Per això, insisteixen sobre diverses precaucions higièniques bàsiques que cal adoptar a l'hora d'ingerir productes hortícoles crus, mitjançant el rentat i desinfecció amb aigua de consum, i sobre les precaucions que s'han d'adoptar pel que fa a la qualitat de l'aigua de reg, especialment en el cas que sigui regenerada.

Els investigadors emfatitzen que "és recomanable que tots els partícips en la cadena alimentària coneguin amb detall les formes de gestió dels productes que utilitzen per la seva alimentació, de manera que puguin adoptar les seves pròpies opinions, més enllà de les conclusions precipitades, injustificades o fins i tot irresponsables que algunes persones o organitzacions puguin emetre en algun moment".

Així mateix indiquen que "aquestes reflexions són particularment aplicables a la qualitat de l'aigua utilitzada per al reg dels productes hortícoles, especialment quan la seva font pugui ser una estació de regeneració d'aigua". Mujeriego i Jofre descarten l'aigua de reg com a possible font de contaminació del brot epidèmic registrat a Alemanya i França el 2011, i concretament en el cas que s'hagués utilitzat una aigua regenerada d'acord amb les normes de qualitat aplicables per a aquest tipus d'ús, segons la normativa espanyola, continguda en el RD 1620/2007.

Els investigadors documenten la gran qualitat de la producció ecològica d'hortalisses espanyoles, així com dels usos de substrats i d'aigua. Així mateix, reflexionen sobre la necessitat de divulgar de forma sistemàtica els esforços que fa la indústria espanyola de l'horticultura i de la gestió de l'aigua per adoptar uns criteris de qualitat cada vegada més exigents. Segons asseguren, això serviria per consolidar la reputació de qualitat d'aquests productes.

Més continguts de