26/07/2011

Gent impermeable

1 min

A Londres no cal fer gaires esforços per detectar els turistes catalans. Se'ls veu d'una hora lluny, sempre amunt i avall amb roba que no toca. Tenen el mal costum mediterrani de pensar que si el dia comença plujós continuarà així fins que es faci de nit o a l'inrevés, que si fa solet els farà companyia fins l'hora de tornar a l'hotel. Aquesta miopia meteorològica els aboca al desastre quotidià: o bé arrosseguen el paraigua inútilment pels parcs, o bé acaben aixoplugats sota un tendal d'Oxford Street amb les sabates xopes i una bossa de plàstic de Selfridges al cap. De manera complementària, és ben fàcil detectar el típic londoner . No és que n'hi hagi gaires a l'estiu, amb tants italians cridaners no queda gaire espai, però n'hi ha, i val la pena buscar-los, especialment quan es mouen en l'ecosistema per al qual estan dissenyats: la pluja. I és que el nadiu londinenc té una aposta secreta amb la natura per demostrar que, al contrari de la resta dels humans, quan plou ell no es mulla. És un espectacle. Van pel carrer amb la samarreta de màniga curta o una rebequeta dues talles més petita del que toca i malgrat que plou a bots i barrals ells caminen impàvids fent veure que no s'adonen. T'agafen ganes de ficar-los sota el teu paraigua. No ho feu. Es podrien ofendre.

stats