Clam dels estudiants contra el 3+2

Hi haurà almenys quatre graus de tres anys el pròxim curs a les universitats catalanes

Manifestació d'estudiants contra el 3+2 / FRANCESC MELCION

Sisena mobilització en contra del 3+2 en un any. Després que desembre els estudiants de la majoria d’universitats catalanes votessin en contra del model, aquest dijous es van tornar a manifestar per demanar la derogació del decret del llavors ministre d’Educació, José Ignacio Wert. El model introdueix graus de tres anys i màsters de dos. Actualment els graus són de 4 anys i els màsters acostumen a ser d’un any.

Convocats pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), milers d’alumnes -9.000 segons els organitzadors i 3.200 segons la Guàrdia Urbana- van sortir al carrer per reclamar el dret a decidir sobre la seva educació. La portaveu del SEPC, Andrea Terrón, va considerar que la vaga contra el 3+2 està “legitimada” després que en diversos referèndums en facultats els estudiants es posicionessin contra el nou model i va demanar un pronunciament dels rectors contra el decret. “Una reforma sense els estudiants no té sentit”, va dir, i va demanar als responsables de les universitats que no oblidin quina és l’opinió dels alumnes.

La vaga va tenir una adhesió del 100% a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), del 90% a les seus del Raval i la Central de la Universitat de Barcelona, i del 100% a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) als campus de la Ciutadella i Poblenou, segons el SEPC. “El 3+2 és un pla que devalua els graus i obliga a fer dos anys de màster, que en un 70% són privats”, va expressar Ícar Iranzo (SEPC). La vaga es va desenvolupar amb normalitat, però no van faltar algunes de les incidències habituals. Una quinzena d’estudiants de la UAB van tallar els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) durant 40 minuts, entre les 8.20 i les 9 del matí. El servei es va interrompre a les línies S2 i S55 de la línia del Vallès -entre les estacions de Bellaterra i Sant Quirze-, es van muntar barricades als diferents accessos al centre universitari i es van cremar contenidors.

Precisament aquest dijous la secretaria d’Universitats va confirmar que Catalunya tindrà almenys quatre graus de tres anys el curs vinent, tots de nova creació. Els nous estudis seran: producció digital, de la UB; bioinformàtica -grau interuniversitari de la UB, la UPF i la UPC-; disseny, de la Universitat Oberta de Catalunya, i art digital, també de la UOC.

Davant les mobilitzacions estudiantils, Universitats va voler remarcar que a la resta del sistema universitari no s’introduiran canvis fins que es coneguin les conclusions de la comissió de garantia de la qualitat acadèmica. Aquesta comissió és una de les tres que es van posar en marxa en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) per assegurar “la implantació amb garanties d’un model flexible” de graus de tres i quatre anys i màsters d’un i dos anys.

Compensació pels canvis

Universitats va recordar que la comissió de garantia de qualitat acadèmica va establir que els titulats dels futurs graus de 180 crèdits podran cursar el primer any de màster a preu de grau. Així, va acordar que el Govern compensarà les reduccions per crèdits matriculats i preus causats pels canvis d’estructura dels estudis.

El preu de la matrícula universitària a Catalunya ha registrat un increment de més del doble entre el curs 2008-2009 i el 2013-2014, segons l’estudi La universitat espanyola en xifres 2013-2014, fet per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).

El TC avala les retallades en educació per decret

El Tribunal Constitucional (TC) va avalar aquest dijous les retallades en educació que va aprovar el govern de Mariano Rajoy el 2012. La sentència ha rebutjat el recurs que la Junta d’Andalusia va presentar per considerar que el decret envaïa competències autonòmiques. La sentència avala la constitucionalitat de gairebé tots els preceptes impugnats del decret. El TC només ha declarat inconstitucionals tres apartats perquè considera que no compleixen el requisit de l’“extraordinària i urgent necessitat” que la Constitució exigeix per legislar per decret llei. Per al TC, el govern espanyol ha explicat de manera “suficient” la situació de necessitat que justifica regular les retallades per decret i afegeix que en matèria d’educació, correspon a l’Estat “establir la normativa bàsica”.

Més continguts de