Els bilingües i monolingües utilitzen el cervell de manera diferent a l'hora parlar

BarcelonaLes persones bilingües i monolingües presenten diferències a l'hora d'utilitzar el cervell quan parlen en la seva llengua materna, segons una investigació de la Universitat Jaume I de Castelló i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona que publica aquest dilluns la revista 'Brain & Language'. L'estudi posa de relleu que en la realització de tasques de llenguatge, les persones bilingües i monolingües utilitzen de manera diferent les àrees cerebrals involucrades, encara que la llengua estudiada sigui la nativa i la dominant.

"Una de les principals conclusions a les quals s'ha arribat és que a nivell del cervell no hi ha diferències entre les persones bilingües i monolingües quan escolten el seu idioma matern, però sí quan el parlen", ha explicat Albert Costa, que encapçala el grup d'investigació en Producció del Llenguatge i Bilingüisme (SPB), al Centre de Cognició i Cervell de la UPF. Els investigadors han observat que "els monolingües tenen un ús més eficient de les àrees típiques del llenguatge, que es complementa amb l'ús d'altres àrees cerebrals", segons Costa.

Per dur a terme la investigació, els científics han comptat amb la participació d'estudiants de la Universitat Jaume I i la col·laboració de l'Hospital Provincial de Castelló, on es van realitzar els estudis de ressonància magnètica funcional. La mostra estava integrada per dos grups d'estudiants: d'una banda, bilingües simultanis –castellà i català– des d'edat molt primerenca, que tenien com a idioma de preferència el castellà; i de l'altra, monolingües en què el castellà era la seva llengua nativa. Tots van haver de realitzar dues tasques en castellà, una de denominació a partir d'imatges i una altra d'escolta de paraules. "L'estudi ha posat de manifest que les persones monolingües, quan realitzen tasques de denominació, són lleugerament més ràpides que els bilingües", ha apuntat Costa.

Segons l'estudi, els monolingües utilitzen més que els bilingües àrees cerebrals pròpies del llenguatge –com el gir temporal mitjà esquerre–, mentre que els bilingües usen més àrees relacionades amb el control del llenguatge –com el cíngol posterior–. No obstant això, els investigadors no van trobar diferències entre bilingües i monolingües quan escolten paraules.

Els científics van analitzar la diferència que a la mostra bilingüe produïen les paraules cognades –mateix significat i fonològicament similars, com per exemple "orella-oreja"– i les paraules no cognades –mateix significat però fonològicament diferents: "cama-llit"–. Així, van veure que els bilingües utilitzaven més l'escorça cingular anterior quan denominaven les imatges. Aquesta àrea està relacionada amb el control executiu i, en aquest cas en particular, amb el fet de poder gestionar l'ús de l'idioma requerit en aquesta tasca.

D'altra banda, quan fescoltaven paraules, els bilingües utilitzaven més el gir temporal superior esquerre quan escoltaven les paraules cognades i el gir temporal superior dret quan escoltaven les paraules no cognades. Aquestes àrees cerebrals estan relacionades amb el processament auditiu i semàntic de les paraules.

L'estudi ha estat coordinat pel grup d'investigació de neuropsicologia i neuroimatge funcional de la Universitat Jaume I de Castelló, dirigit pel catedràtic de psicologia César Ávila Rivera. S'emmarca dins un projecte més ampli del programa Consolider-Enginy 2010 anomenat 'Bilingüisme i neurociència cognitiva', un consorci format per quatre universitats espanyoles (Jaume I, Pompeu Fabra, Universitat de Barcelona i Universitat del País Basc) que té com a objectiu estudiar el bilingüisme, en concret, les seves bases neuronals.