Publicitat
Publicitat

COOPERACIÓ

Voluntari de Dadaab: "El segrest era difícilment evitable tot i les mesures de seguretat de MSF"

"MSF té un enfocament diferent, no segueix algunes de les indicacions de seguretat d'ACNUR, però encara que ho fes hi ha molts punts del camp que són insegurs", ha explicat Santiago Sánchez, que acaba de tornar de Kènia

El segrest de les cooperants catalana i madrilenya difícilment es podria haver evitat encara que Metges Sense Fronteres (MSF) treballés amb més seguretat, segons Santiago Sánchez Guiu, que acaba d'arribar del camp de Dadaab (Kènia).

"MSF té un enfocament diferent, no segueix algunes de les indicacions de seguretat d'ACNUR, però encara que ho fes hi ha molts punts del camp que són insegurs", ha explicat el voluntari a l'ACN.

Després de quatre segrestos i d'amenaces continues de les milícies d'Al-Shabab, la seguretat s'ha convertit en un "tema calent" al camp. La manca de mitjans per vigilar una ciutat de 500.000 persones fa que Al-Shabab tinguin "les condicions apropiades per implantar-hi cèl·lules".

El segrest de les dues noies, una de Madrid i l'altre de Palafrugell, el dijous al camp kenià de Dadaab, a pocs quilòmetres de la frontera de Somàlia, posa de relleu que el camp de refugiats més gran del món és una de les zones més insegures pels treballadores humanitaris. Les dues cooperants són víctimes del quart segrest en un mes a la zona. En les darreres setmanes han estat segrestats un kenià, una francesa i una britànica.

Santiago Sánchez Guiu és un economista que coordina el Butlletí d'Inflació i Anàlisi Macroeconòmic de la Universitats Carles III de Madrid, però la seva autèntica passió és l'ajuda al desenvolupament. Per això, sempre que pot duu a terme alguna acció de voluntariat arreu del món. La seva darrera missió ha estat com a consultor extern en temes d'educació al camp de Dadaab, una tasca que va acabar fa poc menys d'una setmana.

Cancel·lació de les operacions

Segons Sánchez, el segrest de les dues cooperants ha estat un cop per a les ONG que treballen a la zona, que han suspès les operacions no urgents fins a la setmana que ve, a l'espera que ACNUR doni noves indicacions.

Dadaad s'ha convertit en el camp de refugiats més gran del món, passant en 20 anys de 2.000 a 500.000 habitants. "La població ha crescut a dimensions tan elevades que no hi ha mitjans per cobrir la seguretat", de manera que actualment "les agències i les ONG s'han d'ocupar en gran part de la seva seguretat", explica Sánchez en una entrevista a l'ACN

El dispositiu de seguretat el configura la policia local keniana, que disposa de pocs mitjans i, per als desplaçaments entre els cinc camps que conformen Dadaab, ACNUR organitza combois amb un cotxe de seguretat.

El problema, segons Sànchez, és que un cop s'entra a un dels camps -cadascun té una població de 10.000 persones-, desapareix la seguretat extra d'ACNUR i només queda la de la policia local.

A diferència d'altres organitzacions, els cooperants de Metges Sense Fronteres (MSF) no disposen de seguretat privada, ja que l'ONG no considera que això suposi un increment en la seguretat.

Amb totes, Sánchez no creu que amb seguretat privada s'hagués pogut evitar el segrest. Encara que les organitzacions s'equipin amb més guardes, segueixen existint "molts punts perillosos" al llarg d'un camp que s'ha convertit en la tercera ciutat de Kènia.

Segons el voluntari, la seguretat és un "tema calent" al camp de refugiats i existeix un debat entre les organitzacions sobre les mesures que s'haurien de prendre per protegir millor els treballadors.

Dabaab és un complex de cinc camps que es troben distribuïts en un diàmetre de 30 quilòmetres en un espai obert, sense cap reixat. Aquestes condicions el converteixen un camp "molt apropiat" perquè organitzacions com Al-Shabab -sospitosa d'haver comès el segrest- s'infiltrin entre els refugiats.

"El més greu és que aquest tipus d'organitzacions han trobat un filó i no només utilitzen el camp com a lloc d'aprovisionament (...) sinó també com una eina per fer pressió internacional" i reivindicar la seva lluita contra el govern de Somàlia.

Més continguts de