Publicitat
Publicitat

ESTIUET

El diferencial dels florolos al 6%

Segur que vostè segueix amb molt d'interès el que està passant aquestes últimes hores als mercats amb la prima de risc i, consegüentment, el que està passant a les borses. Terrible, oi, el que llegim? Esclar, és que el més perillós per a l'estabilitat italiana a mitjà termini, en tant que Europa perifèrica, és que es dispari a l'alça el diferencial d'interès dels bons de deute de l'Estat respecte als equivalents alemanys per culpa de la prima de risc que supera, com vostè ja sap, els 330 punts, i del bo, que rendeix un 6%, cosa que encareix les eines de finançament de la càrrega addicional de l' spread , que va arribar als 301 punts bàsics, mentre el diferencial a 10 anys supera la barrera psicològica en relació al paper fiscalitzador de les autoritats del Bundesbank sobre els deutes sobirans, fet que implica oscil·lacions en els tipus de canvi a curt termini. Naturalment, a l'espera de les valoracions de les agències de ràting sobre el segon paquet d'ajuda a Grècia.

Ah, perdó... que diu que no ha entès res de res. No es preocupi, que l'hi tradueixo (ai, Senyor... cal venir més preparadet als articles, eh, que si no haig de perdre molt temps explicant-li les coses). A veure, el problema és que el que està en risc és l'estabilitat del florolos, cosa que significa una flanderització del petejan (de moore, naturalment). Conseqüentment, la cosina d'Astorga s'ha apuntat a un curset de flauta feta de macramé a Sabiñánigo (la que està feta de macramé és la flauta, no la cosina), amb el rendaladirament de la fosna repallonada de la prima de risc amb un recony consagrat del tipus de canvi compensat amb el porter de la sucursal del Bundesbank del centre comercial Estroskan De Mor que presenta un diferencial compensat en relació al quiusvaparir. Ah, i dos ous durs, per favort de Déu.

Més continguts de