Els electroxocs són eficaços per tractar la depressió, segons un estudi de Bellvitge

És una teràpia que, històricament, ha tingut mala fama, però segons l'Hospital de Bellvitge la teràpia amb electroxocs "és altament efectiva, aplicada en condicions de seguretat del pacient". De fet, s'aplica a pacients de Bellvitge des de la inauguració de l'hospital -molts altres hospitals generals l'apliquen- tot i que és des de fa 15 anys que se n'ha sofisticat la tècnica.

"La gent es sorprèn que encara es faci teràpia amb electroxocs però és que no es fa com les persones es pensen, així com tampoc s'opera ara igual que fa 15 anys", destaca Mikel Urretavizcaya, coordinador de la unitat de teràpia electroconvulsiva del servei de Psiquiatria de l'Hospital de Bellvitge, que reconeix que és una tècnica perseguida per "l'estigma". Urretavizcaya explica que el tractament és "personalitzat" per a cada pacient i es fa sempre amb el seu ple consentiment i amb anestèsia general. "L'anestèsia dura només tres minuts perquè l'electricitat que apliques al malalt a través del crani no dura més de 8 segons", explica el psiquiatre.

Tot i que la tècnica és "eficaç", encara no es coneixen prou bé els mecanismes que l'expliquen. Per aquest motiu, el servei de Psiquiatria de l'Hospital de Bellvitge ha analitzat els canvis progressius que la teràpia amb electroxocs provoca en el cervell. L'estudi, que ha estat publicat a la revista 'Translational Psychiatry', s'ha fet en quatre moments diferents del tractament i s'ha detectat un augment significatiu de la substància grisa en determinades àrees el cervell, com l'hipocamp, l'amígdala i l'escorça parahipocampal bilateral, localitzades al lòbul temporal medial. Aquestes àrees estan implicades en l'aparició dels símptomes de la depressió i s'ha observat que, quan s'incrementa la substància grisa en aquests punts, milloren els símptomes depressius.

Beneficis i efectes secundaris

Aquest és el primer estudi per caracteritzar amb diferents tècniques de neuroimatge els canvis que provoca a nivell cerebral la teràpia amb electroxocs en malalts amb depressió resistent. També s'ha constatat una disminució de la concentració del metabòlit N associada a l'augment de volum de l'hipocamp, cosa que pot explicar alguns efectes secundaris cognitius, com ara alteracions de la memòria, que en ocasions la teràpia amb electroxocs provoca durant un temps limitat. Segons Urretavizcaya, aquesta investigació suggereix que la teràpia electroconvulsiva "ocasiona un mecanisme neurobiològic complex que explica tant els beneficis com alguns efectes secundaris".

La teràpia amb electroxocs s'aplica, sobretot, a persones amb depressions resistents als fàrmacs o amb depressions molt greus. Urretavizcaya lamenta, però, que els pacients a qui aquest tractament els ha anat bé no vulguin explicar-ho: "No ho volen dir per l'estigma que acompanya la malaltia mental i l'estigma afegit de la teràpia amb electroxocs".

A Catalunya es tracten amb electroxocs prop d'un miler de persones cada any, i s'aconsegueix una millora clínica en el 75% dels casos. Bellvitge és un referent estatal en teràpia electroconvulsiva. L'any passat va realitzar més d'un miler de sessions a 72 pacients, 35 dels quals ingressats i la resta en règim ambulatori.