Una immobiliària publicoprivada vol ser rendible oferint pisos de lloguer assequible

ARAA l'àrea metropolitana de Barcelona, formada per 36 municipis i amb un total de 3,2 milions d'habitants, resulta gairebé impossible trobar habitatges dignes que costin uns 500 euros de lloguer al mes. Com que el sector privat no ha procurat mai per aquest mercat, ho farà el sector públic. I l'aposta serà ambiciosa. La fórmula escollida és la d'una empresa mixta, que estarà participada a parts iguals per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el sector privat, ja sigui una empresa o una unió d'empreses (UTE). El sector públic hi posarà el sòl i una part del capital, mentre que el privat hi posarà diners i s'encarregarà de la gestió i la promoció.

Abans de crear aquest gran operador, l'AMB constituirà una empresa 100% pública que es dirà Habitatge Metròpolis Barcelona. L'aprovació inicial per a la seva constitució serà a finals d'aquest mes, i la definitiva, durant el mes de desembre. Després es buscarà, a través d'un concurs públic, una empresa privada o UTE que vulgui participar en aquest projecte. A finals de l'any vinent ja es podrien començar a fer els habitatges. Durant aquest mandat, que acaba el maig del 2019, es preveu iniciar la construcció de 3.000 habitatges, la meitat dels quals a Barcelona ciutat. Si l'experiència funciona prou bé, se'n faran 1.500 més en els pròxims anys, per arribar a la xifra de 4.500 en sis anys. A la llarga, somien fer 30.000 habitatges. Per ara des de l'AMB ja compten amb dos terrenys a Gavà i dos més a Montgat. A Barcelona la majoria dels solars en mans de l'Ajuntament són a la Marina del Prat Vermell, al 22@ i a la Sagrera.

La nova empresa, segons el gerent d'Habitatge, Javier Burón, "haurà de ser capaç de mantenir-se per si mateixa". El públic objectiu de llogar pisos per 500 euros "és infinit", segons el coordinador tècnic de gerència de l'AMB, Eduard Saurina.

Tot i que tant l'Ajuntament de Barcelona com l'AMB estan molt esperançats amb la futura empresa, reconeixen que no tindrà prou força per influir en el preu dels habitatges de lloguer del sector privat. "Portem un retard d'uns 100 anys", lamenta Burón. Segons el seus càlculs, perquè el preu de l'habitatge social pugui influir sobre el del mercat privat, cal que representi, almenys, un 10% del total. A Barcelona, l'habitatge de protecció no arriba ni al 2%, un percentatge ridícul si és té en compte que en algunes grans ciutats europees és del 30%. En aquest sentit, Burón ha explicat en una presentació de la futura empresa que aquest tipus de col·laboració publicoprivada per fer pisos socials és molt comuna a Europa, tot i que a Espanya serà el primer cop que es faci. El responsable d'Habitatge de l'Ajuntament també ha aclarit que la selecció de les persones que podran accedir a aquests pisos la farà l'AMB, amb criteris socials.

El Pla per al Dret a l’Habitatge es va iniciar el 2016 i preveu construir 1.000 habitatges d'ús social cada any fins a arribar al total de 8.854 pisos.