Publicitat
Publicitat

La segona oportunitat per a l'envàs retornable

Un estudi encarregat pel Govern defensa que el reciclatge d'envasos de begudes augmentaria fins al 95% si s'implantés un sistema de devolució

Anar a comprar un refresc i retornar l'ampolla buida a la botiga per comprar-ne un altre o per recuperar l'import de l'envàs. Aquesta pràctica extingida que encara recorden els consumidors més veterans es podria tornar a implantar a Catalunya, tot i que amb algunes modificacions. Un estudi encarregat per la Generalitat assegura que el reciclatge d'envasos de begudes d'un sol ús -ja siguin de vidre, plàstic, brics o llaunes- augmentaria del 63% actual fins al 95% si s'introduís aquest sistema de manera complementària a l'actual de recollida selectiva.

La imatge de piles de residus embrutant les platges, per exemple, després d'una revetlla com la de Sant Joan és la que l'estudi assegura que pot combatre's si s'implanta un sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos amb el qual el consumidor pagaria 10 cèntims d'euro per a cada envàs. Els diners se li retornarien quan els retornés buits a un establiment (no necessàriament allà on els hagués adquirit). Així, s'incentivaria la recuperació per al reciclatge i també es reduiria fins a un 90% l'abocament indiscriminat al medi natural i als carrers, segons ha defensat el director de l'estudi, Ignasi Puig. 

El treball, encarregat per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), l'han liderat la consultora ENT juntament amb Eunomia i el despatx d'advocats Jiménez de Parga, que ha analitzat la legalitat de la mesura dins les competències de la Generalitat; l'estudi analitza la viabilitat econòmica i tècnica del nou sistema incloent-hi els envasos d'aigua, sucs, refrescos en tots els seus formats. En quedarien exclosos, però, els dels vins, caves i els d'altres begudes espirituoses, així com els de la llet. El motiu, ha explicat Puig, és que la seva contribució a aquest abocament indiscriminat de residus que es vol combatre és molt menor.

Qui pagaria el dipòsit i com?

La implantació d'aquest canvi suposaria, a la pràctica, que els envasos afectats sortissin del contenidor groc a on van a parar ara amb el sistema integrat de recollida selectiva. Anirien a parar als establiments comercials, ja fos a través de la recollida manual per part del comerç o a través de la instal·lació d'unes màquines especials de retorn d'envasos que ja existeixen en països on aquest sistema funciona. "Hi ha 40 regions o països, com Alemanya o Noruega on ha donat bons resultats", ha defensat la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat del Govern, Marta Subirà. 

El sistema de dipòsit devolució i retorn (SDDR) requereix d'una major implicació no només del consumidor, sinó dels mateixos productors. Els fabricants, de fet, serien els primers que haurien de pagar l'organisme central de gestió (un ens que seria de nova creació) especificant el nombre i tipus d'envasos que posa en circulació. L'estudi calcula que la seva contribució al sistema seria de 21 milions d'euros, 8 més dels que paguen ara.

Els diferents canals de venda o intermediaris pagarien el dipòsit de l'envàs quan adquirissin el producte, i tots els establiments que venguessin al consumidor final estarien obligats a cobrar aquests 10 cèntims per envàs. L'organisme gestor pagaria a tots els establiments els dipòsits que hagués tornat als clients a canvi dels envasos buits i el comerç també rebria una compensació per la manipulació i gestió d'aquests envasos.

Aquest sistema topa amb els recels de la indústria i dels distribuïdors, que no veuen clara la viabilitat del sistema. La patronal Aecoc està estudiant la proposta de la Generalitat, però avisa que el sistema integrat de recollida selectiva és "molt positiu", tot i que admet que encara pot millorar. "No som gaire partidaris, a priori, d'un nou sistema que generi duplicitats o que n'alteri un que ja funciona", ha assegurat una portaveu d'Aecoc.

Ecoembes, una de les companyies que gestiona els envasos que avui van a parar al contenidor groc, recorda que un estudi recent de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic d'ESCI-UPF subratllava que un sistema de dipòsit i retorn no aportaria beneficis ambientals a Catalunya i sí costos econòmics i socials a les famílies.

En tot cas, ha dit avui la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, aquest estudi és una primera aproximació que neix d'una demanda del Parlament per discutir aquest tema. Ha recordat que ja es va fer una prova pilot a Cadaqués l'estiu del 2013 amb bons resultats. Els propers mesos, tots els agents implicats constituiran una comissió amb el Govern per estudiar l'eficàcia ambiental, tècnica, econòmica i social d'aquest i d'altres sistemes de gestió de residus, ha afegit.

Noves plantes de reciclatge

Introduir un sistema de retorn significaria canvis també en on van a parar els envasos i com es tracten un cop són recollits. El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha reconegut que caldrien noves plantes de recepció d'aquests envasos retornats. En concret, l'estudi del Govern en projecta quatre de noves per gestionar envasos compactats i no compactats repartides per tot el territori, i una planta més petita només per a compactats. Tost ha dit que podrien ser plantes de nova creació, o bé es podria optar per "l'optimització" d'infraestructures ja existents d'algunes empreses gestores de residus.

Els ajuntaments, actuals gestors de la recollida selectiva de residus als municipis, no haurien de patir per la reducció de recursos que pot suposar el sistema, ha dit Puig. "Ha de ser una mesura neutra perquè, tot i que hauran de seguir gestionant el contenidor groc, hi haurà menys material per recollir", ha dit.

En la mateixa línia, la fundació Rezero ha defensat que el sistema suposaria un estalvi per als ens locals. "L'Ajuntament acabaria estalviant en abocador i incineradora, que és on ara van a parar molts dels envasos que no es reciclen", ha explicat la presidenta, Rosa Garcia.

 

Més continguts de