Publicitat
Publicitat

El 33% dels estrangers irregulars internats en el Centre d'Estrangeria de Barcelona han quedat lliures en no poder ser repatriats

El Centre d'Internament de Barcelona ha ingressat 1.742 persones durant l'any passat. La mitjana de permanència se situa en 24 dies

El 33,4% dels immigrants "sense papers" que ingressen al Centre d'Internament d'Estrangers (CEI) de Barcelona són posats en llibertat per problemes en la tramitació de la seva repatriació, després d'estar reclosos una mitjana de 24 dies.

Segons la memòria del Servei d'Estrangeria de la Fiscalia de Barcelona, durant 2010 van ingressar al CEI de Barcelona 1.742 persones, de les quals 561 van ser posades de nou en llibertat sense haver pogut ser repatriades, cosa que els deixa en un "llimbs" legal per les dificultats de regularitzar la seva situació en tenir una ordre d'expulsió que, no obstant això, no ha arribat a ser executada.

Les dades corresponents a 2010 suposen, amb tot, una lleugera millora respecte als de l'any anterior, quan el percentatge d'immigrants interns als quals finalment no es va poder repatriar va ascendir al 39%.

La mitjana de permanència en el CIE de Barcelona va ser de 24,3 dies, segons manté en la seva memòria el fiscal responsable d'Estrangeria, Fernando Rodríguez Rey, que creu que aquesta dada demostra que l'ampliació del termini màxim d'internament de 40 a 60 dies aprovat per llei el 2009 va ser "innecessari i desproporcionat".

Per a Rodríguez Rey, el termini anterior de 40 dies -període que el 2010 només van esgotar tres interns- era "adequat i suficient" a fi d'una tramitació eficaç de les expulsions.

La majoria dels estrangers "sense papers" que van ingressar el 2010 en el CEI de Barcelona eren originaris del Marroc -547-, Algèria -351- i Bolívia -106-, segons dades incorporats en la memòria de la Fiscalia.

Durant 2010, la Secció d'Estrangeria ha realitzat tres visites al CIE de Barcelona, en les quals es va entrevistar amb un 10% dels interns, elegits aleatòriament, cap dels quals va posar en coneixement de la Fiscalia irregularitats o disfuncions.

El fiscal sosté en la seva memòria que cap de les ONG que desenvolupen la seva activitat a Catalunya s'ha posat en contacte amb el ministeri públic per comunicar deficiències d'aquest centre i tampoc el Col·legi d'Advocats de Barcelona té constància de disfuncions.

Arran d'un cas de suïcidi ocorregut al maig de 2010, la Fiscalia ha revisat els protocols d'atenció mèdica dels interns, sense detectar anomalies.

Més continguts de