Publicitat
Publicitat

RECERCA I TURISME

Els viatges a l'espai generaran un negoci turístic i també noves oportunitats per als investigadors

Un gran pas per al turisme i la ciència

Si tot va com està previst, d'aquí un parell d'anys hi haurà turistes que s'enlairaran a l'espai a bord d'un avió espacial de Virgin Galactic -pagant 200.000 dòlars per uns quatre minuts d'ingravidesa- abans de tornar a baixar per aterrar en una pista de Nou Mèxic. Al seient del costat hi podria haver un científic treballant en un experiment.

La ciència, potser fins i tot més que el turisme, podria acabar generant el gran negoci per a Virgin i les altres empreses que esperen oferir diàriament viatges curts per sobre de l'altitud dels 99,75 quilòmetres, l'alçada que marca l'entrada oficial a l'espai exterior.

Un bitllet de 200.000 dòlars és prohibitiu per a tothom, excepte per a una petita porció de persones adinerades, però comparat amb els milions de dòlars que les agències governamentals com la NASA acostumen a gastar per enviar experiments a l'espai "és revolucionari", diu S. Alan Stern, vicepresident adjunt de la divisió de ciències de l'espai i enginyeria de l'Institut d'Investigació Southwest, a Boulder, Colorado.

Stern és un predicador vehement de les possibilitats científiques del que es coneixen en cercles aeroespacials com a viatges suborbitals. Tan important com la disminució del cost és el fet que els científics podran dur els seus experiments a l'espai més de pressa i més sovint, diu Stern. "Som al llindar d'algun assoliment transformador", afegeix.

L'institut de Stern va anunciar fa poc que havia signat un contracte i havia pagat la fiança per enviar amunt dos dels seus científics en el vehicle de Virgin SpaceShipTwo . El Southwest també té la intenció de comprar sis seients més -1,6 milions de dòlars en bitllets, en total-. Anteriorment, Southwest havia fet públic que compraria sis seients d'una altra empresa suborbital, XCOR Aerospace, de Mojave, Califòrnia, que ha estat cobrant a turistes 95.000 dòlars per seient en el seu avió espacial, el Lynx .

Ascensors d'experiments

Un dels experiments de Southwest estudiarà com el comportament de sòl i roques com les que cobreixen els asteroides. Un altre enlairarà un telescopi ultraviolat que va volar en el transbordador Discovery el 1997. El tercer és un arnès biomèdic per mesurar el batec del cor, la pressió sanguínia i altres paràmetres físics del científic durant el vol.

El que encara no se sap és quan arribaran a l'espai els experiments. Cap empresa encara no ha anunciat quan començaran els vols comercials, però al seu moment l' SpaceShipTwo podria volar una o dues vegades al dia, i el Lynx està dissenyat per fer fins a quatre vols diaris.

Dues empreses més -Blue Origin, creada per Jeff Bezos, fundador d'Amazon.com, i Armadillo Aerospace- també estan desenvolupant naus espacials per al negoci del turisme. Una altra, Masten Space Systems Inc., està desenvolupant un vehicle suborbital que transportarà només experiments, no persones.

Fins i tot si només algunes d'aquestes empreses tenen èxit, d'aquí a pocs anys centenars de vols suborbitals podrien enlairar-se cada any. Stern preveu que, malgrat que un sol vol oferiria només alguns minuts d'ingravidesa, el temps acumulat dels experiments suborbitals podria superar ràpidament el de l'Estació Espacial Internacional, que ha estat en òrbita durant més d'una dècada.

Aquest any la NASA enviarà experiments automàtics en coets Masten i Armadillo, i oferirà més oportunitats per als investigadors en el futur -tot i que encara no ha comprat seients per a persones per acompanyar els seus experiments-. Això podria donar als científics, finalment, accés ràpid a l'espai.

"És gairebé impossible dur recerca a l'Estació Espacial Internacional ara mateix", diu Mark Shelhamer, professor a l'escola mèdica de la Universitat Johns Hopkins, que voldria estudiar l'equilibri de les persones i altres capacitats sensorials motores abans i després dels vols suborbitals.

Investigar la ingravidesa

A la Terra, la gravetat és la força dominant, i molts processos corrents -l'aigua bullint, per exemple, o com crema una flama- es comporten de manera molt diferent si no n'hi ha. Però moltes de les teories que descriuen com hauria de funcionar la física en la ingravidesa no s'han provat en detall.

Els científics tenen actualment unes quantes opcions per investigar la ingravidesa. Poden deixar anar l'experiment des d'una torre, que proporciona un parell de segons de gravetat zero abans d'esclafar-se contra el terra. El poden enviar en un avió que segueixi una trajectòria en forma d'arc -una paràbola-, que dóna fins a mig minut d'ingravidesa. O poden dur-lo a l'Estació Espacial Internacional, on l'atracció de la gravetat és sempre absent. Els vols suborbitals oferiran una oportunitat entre els vols d'avió parabòlics i l'Estació Espacial.

Turistes i científics, de costat

Els nous vehicles comercials són, essencialment, projectils que funcionen amb coets que fan un arc cap amunt i després baixen, sense apropar-se mai a la velocitat de 17.500 milles per hora necessària per entrar en òrbita. Al punt més alt de l'arc els passatgers floten uns quants minuts.

Els vols suborbitals també permetran als científics atmosfèrics explorar en detall la mesosfera, que s'estén entre uns 50 i uns 80 quilòmetres per sobre de la superfície i no pot ser observada amb facilitat pels satèl·lits. Els biòlegs també esperen estudiar de quina manera les persones, que depenen de la gravetat per saber on és amunt i on és avall, responen als girs gravitatoris durant un vol suborbital.

L'interès de la comunitat científica és evident: més de 300 persones van assistir a una conferència recent a la Universitat de Florida Central a Orlando per discutir la investigació suborbital.

L'Institut Southwest és el primer client de pagament de Virgin, que ja compta amb més de 400 turistes espacials en potència. George Whitesides, el seu executiu en cap, creu que el desenvolupament de la ciència i la tecnologia es podria convertir en un gran mercat.

Whitesides diu que els experiments generalment volarien per separat dels turistes, tot i que seria possible que els investigadors d'experiments biològics no perillosos pugessin en vols turístics. "No barrejaríem les dues categories en el mateix vol si penséssim que l'una havia d'afectar negativament l'altra", diu.

Un dels investigadors de Blue Origin, Steven Collicot, de la Universitat de Purdue, estudia com es mouen els líquids a l'espai. Collicot, que ha col·laborat en experiments a l'Estació Espacial, diu que els vols suborbitals seran un complement de l'Estació, no un substitut: "Crec que són dues oportunitats molt diferents". A l'Estació "tens la capacitat de fer un experiment durant hores. En aquests nous coets potser tindrem tres minuts, però és molt més barat". El seu experiment de Blue Origin costa 20.000 dòlars. També té un parell d'experiments de mida més petita, com una capsa de sabates, construïts per estudiants universitaris, per menys de 1.000 dòlars. Està previst que volin en vols de desenvolupament de Masten i Armadillo. "És un extra fantàstic per a les instal·lacions que ja tenim per a la recerca", conclou.

Més continguts de