Publicitat
Publicitat

"Si no els has vist en 20 anys, no hi vagis"

El principi que mou les trobades d'exalumnes són les comparacions. Les persones a qui no els vingui de gust que els comparin no hi aniran. "I es podrien escudar en l'excusa que si fa 20 anys que no s'han vist , per què hi han d'anar. És com els objectes que guardem a casa i no hem utilitzat en un any. Si no en fem ús, els podríem llençar", explica el psicòleg Miquel Àngel Manzano.

D'altra banda, la gent que accepta anar-hi té curiositat per saber què se n'ha fet dels companys, i pot ser un tipus de persona "sensible als records", capaces de viatjar en el temps, i que ho volen fer "perquè aquella època els va agradar i els ve de gust recordar-la". Són sobretot persones amb "gran capacitat de relacionar-se amb els altres, fins i tot quan els únics punts en comú són temes de fa 20 anys", diu Manzano. També hi ha un perfil de gent a qui durant l'escolarització no li va anar bé, i que hi vol anar per mostrar que se n'ha sortit a la vida.

Més continguts de