"Atenció: cap estudi demostra que aquest fàrmac funcioni": l'advertiment que hauran de dur els productes homeopàtics als EUA

L'administració americana prohibeix als laboratoris homeopàtics comercialitzar els seus productes dient que curen si no disposen d'estudis científics que ho corroborin

"Atenció: cap estudi demostra que aquest fàrmac funcioni": l'advertiment que hauran de dur els productes homeopàtics als EUA / GETTY

Bona part de l' establishment mèdic i un nombre creixent d' autoritats sanitàries ho tenen clar: les boletes o les tintures d' homeopatia no són altra cosa que un simple placebo. O, dit amb altres paraules, un frau. Un frau molt car (una única dosi per a combatre els símptomes de la grip costa un euro) i, per tant, molt lucratiu per als laboratoris que elaboren els polèmics medicaments, en alguns casos empreses multinacionals, com la francesa Boiron. En l'altra banda del debat, els fabricants i practicants de l'homeopatia defensen la pràctica i consideren qualsevol crítica com un atac que, diuen, respon als interessos de la poderosa indústria farmacèutica convencional. El cert és que, enmig de la polèmica, se succeeixen les males notícies per a l'homeopatia. L'última, la decisió de l'administració americana d' obligar els laboratoris homeopàtics a comercialitzar els seus productes dient que no curen, que no funcionen, que no serveixen per a res.

L'homeopatia va néixer a finals del segle XVIII, en una època en què el coneixement científic era molt limitat i la pràctica de la medicina, molt primària. El seu creador, Samuel Hahnemann, va formular una teoria segons la qual la millor manera de tractar una malaltia és atacant-la amb allò que l'origina. El procés comporta agafar una substància, diluir-la en aigua i sacsejar-la fins que no queda cap —o gairebé cap— molècula del principi actiu original. Com és possible que, si no queda cap principi actiu, la boleta, o la tintura funcionin? La resposta, deia Hahnemann, és que l'aigua té memòria: la molècula pot haver desaparegut, però en queda el record. En realitat el plantejament de Hahnemann no és tan innovador com sembla. Des d' Hipòcrates fins als maies, passant pels xinesos, moltes cultures de l'antiguitat creien que el secret de la medicina estava en el combat entre iguals: blanc contra blanc, negre contra negre…

Moltes cultures de l'antiguitat creien que el secret de la medicina estava en el combat entre iguals

Amb aquest plantejament, més filosòfic que científic, l'arribada de l'homeopatia va tenir un impacte important en un món on el concepte de medicina no anava més enllà dels tractaments a base d'herbes i productes de dubtosa preparació i encara més dubtosa eficàcia. A més, és clar, de solucions avui impensables: morfina per calmar el mal de queixals, opi per a la tos o la diarrea, arsènic i mercuri per a la sífilis, cocaïna com a analgèsic. Podríem pensar que la solució de la memòria de l'aigua no tenia res a fer al costat de remeis tan contundents. Però no. L'homeopatia va ser un èxit immediat. Es va posar de moda en les cases reials i els cercles benestants i artístics de començaments del XIX i, a partir d'aquí, tothom volia prendre allò que prenien les princeses i els escriptors bohemis. Aquest èxit va despertar les suspicàcies de l'establishment mèdic, que va córrer a desprestigiar la nova pràctica, dient que no funcionava i que els que la practicaven eren una colla de curanderos i farsants.

El descrèdit de la medicina convencional

L'animadversió contra l'homeopatia, doncs, ve de lluny. Però, tot i els atacs de la professió mèdica va aconseguir sobreviure, no tant per mèrits propis sinó per demèrits de la competència. Quan va sorgir, la medicina convencional encara feia servir sangoneres per dessagnar els malalts, la pràctica habitual per a tractar tota mena de problemes mèdics. La idea que 'el remei és pitjor que la malaltia' té una raó de ser històrica. Molts ungüents i xarops es venien com a cures miraculoses però no servien per res. Amb aquest panorama, no resulta estrany que l'homeopatia prosperés. Es va mantenir, sempre minoritària, durant dos segles, fins que a finals del segle XX va viure un renaixement que encara dura. També ara el seu èxit està lligat al creixent descrèdit de la medicina convencional. És un descrèdit que, des d'un punt de vista racional, costa d'entendre. La medicina actual no és la de fa dos segles. Ha avançat, s'ha sofisticat, és eficient… Però, tot i les seves fites, té un problema de reputació evident. L'enorme despesa farmacèutica, el fet que la indústria actuï com un poderós lobi a l'ombra, el comportament de les multinacionals, les pràctiques abusives, la venda de medicaments que han provocat malalties i fins i tot morts… Sigui com vulgui, les últimes dècades del XX assistim al sorgiment d'un intens moviment crític contra la medicina convencional, una crítica que arriba acompanyada d'un auge dels tractaments alternatius.

La venda a les farmàcies atorga a l'homeopatia carta de normalitat

És en aquest context de contestació a l'establishment i de cerca d'alternatives que l'homeopatia viu una segona edat d'or arreu d'Occident. Una edat d'or que es tradueix en l'obertura de nombroses consultes i l' arribada massiva de l'homeopatia a les farmàcies, on es publicita i es ven com un medicament més. La venda a les farmàcies atorga carta de normalitat a una pràctica fins aleshores marginal i estranya però el problema és que l'homeopatia no entra a la farmàcia en igualtat de condicions, perquè entre la medicina convencional i l'homeopatia hi ha hagut sempre una gran diferència: mentre que la medicina convencional està regulada, l'homeopatia no; mentre que per arribar a ser metge cal estudiar un títol oficial, no es requereix cap formació per a ser homeòpata; mentre que per vendre un medicament convencional el fabricant ha de demostrar que funciona i demanar l'autorització de les autoritats sanitàries, un laboratori pot enviar productes homeopàtics a les farmàcies amb autorització, però sense cap estudi que corrobori que és eficient.

És justament aquesta diferència la que va portar la Universitat de Barcelona a dissenyar un màster sobre homeopatia, amb la intenció de formar professionals homologables als de qualsevol altra especialitat científica. La controvèrsia va ser enorme, tant, que  la universitat va decidir abandonar un projecte que molts van veure com una forma de donar un reconeixement científic al que per ells no és més que un frau. Mentre Barcelona es desdeia, el govern britànic obria un període de consultes amb professionals i científics per decidir si continua sufragant amb fons públics els medicaments homeopàtics. I les autoritats sanitàries d' Austràlia arribaven a la conclusió que, amb les dades d'un exhaustiu estudi a la mà, l'homeopatia no pot curar cap malaltia. Durant dècades ningú hi va parar atenció, a l'homeopatia, però el seu èxit, i les xifres milionàries que mou, l'han situat en el centre d'atenció. Els atacs se succeeixen, mentre es publiquen nous estudis científics que afirmen que no serveix per res.

Publicitat enganyosa

En aquest context, la  decisió de l'administració dels Estats Units d'obligar la indústria de l'homeopatia a especificar en els seus productes que no hi ha cap prova científica que hagi pogut demostrar mai que la disciplina funciona és un nou contratemps per a una pràctica que, després d'anys d'experimentar un ràpid creixement, s'enfronta ara a un nivell d'escrutini sense precedents. En essència, la nova normativa aprovada als Estats Units diu que l'homeopatia està subjecta al mateix codi que prohibeix la publicitat enganyosa, i obliga els laboratoris a dir quins estudis científics corroboren allò que es diu a les etiquetes. Si no n'hi cap, d'estudi, han de dir que el medicament no funciona.

Boiron, el laboratori líder en solucions homeopàtiques, va facturar més de 600 milions d'euros l'any passat

La decisió de l'administració americana ha reobert el debat, mai tancat, sobre l'ús de l'homeopatia. A la defensiva, els practicants acusen les autoritats sanitàries de connivència amb les multinacionals farmacèutiques que fabriquen medecines convencionals. Sostenen que l'homeopatia funciona perquè fa 200 anys que es practica sense problemes. Per als seus detractors, però, l'homeopatia ha de ser tractada amb els mateixos criteris que qualsevol fàrmac, la qual cosa implica sotmetre's a proves clíniques que en determinin l'efectivitat. Els primers acusen els segons d'atacar l'homeopatia per defensar els interessos econòmics de la medicina convencional. Aquests, a la vegada, acusen els homeòpates de practicar un frau massiu, venent sacarosa i lactosa a preus elevats.

Boiron, el laboratori líder en solucions homeopàtiques, va facturar més de 600 milions d'euros l'any passat, un 10% dels quals al mercat espanyol. Molt menys que un laboratori convencional, sens dubte, però una demostració que, diguin el que diguin els estudis, hi ha molta gent que continua comprant aquestes boletes i pots de tintura que uns qualifiquen de medicament, i altres de placebo. "Atenció: cap estudi demostra que aquest fàrmac funcioni", diran els tubs de boletes als EUA a partir d'ara. Caldrà veure si la frase, contundent, tindrà cap efecte en els milions de persones que confien en l'homeopatia per a curar tota mena de malalties, des de l' asma a la migranya, passant per la depressió.

Més continguts de