Arriba l'hivern: les cinc claus bàsiques que cal tenir presents del dia més curt de l'any

Barcelona1. Què és el solstici d'hivern?

Pocs minuts després de la mitjanit, a les dotze i tres minuts d'aquest dilluns, arriba l'hivern astronòmic. El solstici d'hivern és el moment en el qual el sol es troba a menys altura sobre l'horitzó de tot l'any. Avui, justament, els raigs solars arriben perpendiculars –fan un angle de 90 graus– al tròpic de Capricorn, situat a 23,5 graus de latitud sud.

Aquest dilluns els raigs solars faran un angle mínim de per exemple 52 graus a Dakar, 29 graus a Sevilla, 25 a Barcelona, 18 graus a París o 14 a Berlín, i no veuran el sol en tot el dia a Tromso (Noruega). És també el dia que projectem l'ombra més llarga de tot l'any.

2. A què es deuen les estacions de l'any?

Les estacions de l'any no es deuen al fet que el Sol estigui més o menys lluny de la Terra, sinó al fet que la Terra està inclinada, i que a més es mou al voltant del Sol al llarg de l'any.

La inclinació de l'eix de rotació de la Terra és de 23,5 graus respecte del pla definit per la trajectòria de la Terra al voltant del Sol. Aquests dos factors impliquen que, a l'estiu, l'hemisferi nord quedi més encarat o exposat als raigs solars que l'hemisferi sud, i que per tant rebi més energia. A l'hivern passa justament el contrari, és l'hemisferi austral el que queda encarat cap a sol.

Si l'eix de la Terra no estigués inclinat no hi hauria estacions. El sol sempre arribaria directament a l'equador i estaria a la mateixa altura a una latitud determinada.

3. Per què escalfa tan poc el sol?

Si els raigs arriben molt inclinats, la radiació solar es reparteix aleshores en una superfície molt més gran, per tant escalfa molt menys per unitat d'àrea que no pas si els raigs arriben més directament, com passa a l'estiu, que la superfície on es reparteix la mateixa energia és molt més petita, i per tant aquesta rep més energia per unitat d'àrea.

L'aportació d'energia el dia del solstici d'hivern, així doncs, és mínima, tot i que això no vol dir que hagi de ser el dia més fred de l'any, ni de bon tros. Justament aquests dies ens trobem sota la influència d'un potent anticicló i d'una massa d'aire poc freda en altura, que implica un ambient relativament temperat allí on hi ha boires o núvols baixos.

4. El dia més curt de l'any i la nit més llarga

El dia del solstici és el de la nit més llarga a l'hemisferi nord, tot i que no és el dia que el sol es pon més aviat, això ja va passar ara fa uns quants dies, tal com us vam explicar aquesta setmana.

A Barcelona avui i aquest dilluns la duració del dia serà de 9 hores i 11 minuts, aproximadament sis hores menys que el dia 21 de juny. A Sevilla gaudiran de 9 hores i 35 minuts de llum solar, a Dakar d'11 hores i 16 minuts, però a París tan sols de 8 hores i 15 minuts, i a Berlín de 7 hores i 39 minuts.

A Tromso, ciutat ubicada a 70 graus de latitud i al nord del cercle polar àrtic, no veuran el sol en tot el dia. De fet el sol roman per sota de l'horitzó entre el 26 de novembre i el 15 de gener en aquesta localitat. És justament el cercle polar àrtic, ubicat a 66,5 graus de latitud nord, el que determina les zones en les quals no es rebrà cap hora de llum solar en aquesta jornada.

A partir de dimarts el sol anirà guanyant altura sobre l'horitzó. Els dies es començaran a allargar de forma neta a l'hemisferi nord, i l'aportació d'energia anirà a més de forma gradual fins al solstici d'estiu, que serà el dia que el sol estarà més alt de tot l'any.

5. Com s'entreveu aquest hivern pel que fa al temps?

L'agència nord-americana NOAA anuncia, ara per ara, que els mesos de gener, febrer i març ens podrien deixar precipitacions properes a la normalitat en el nostre àmbit, tot i que aquestes serien més minses al País Valencià. Les temperatures s'ubicarien de mitjana força pròximes al que marquen les estadístiques al nostre entorn.

L'escenari és diferent en funció del model: l'AEMET a principis de mes dibuixava un escenari d'un hivern amb temperatures superiors a les habituals, sobretot a la meitat est de la Península, però amb valors de precipitació més elevats del normal a Catalunya i en el conjunt de la Península excepte al sud-est.

En qualsevol cas, cal recordar que s'han d'agafar aquests pronòstics a llarg termini sempre amb pinces, i el fet que no coincideixin entre ells encara ens dóna més motius per fer-ho.