Les ventades que acompanyen les tempestes més fortes tenen nom propi

BarcelonaNo és estrany que en situacions de fortes tempestes se senti parlar dels esclafits. Són un fenomen meteorològic que, per bé que sempre n’hi ha hagut, s’han anat fent famosos al llarg dels últims 10 o 15 anys, sobretot a partir de l’episodi del 17 d’agost del 2003. Aquell dia hi va haver una tongada d’esclafits i tornados que va arrasar diverses comarques, com l’Alt Camp, el Bages i Osona.

Un esclafit és un desplomament d’aire sobtat provinent d’una tempesta. Un cop aquest corrent descendent xoca contra terra, l’aire tendeix a allunyar-se a gran velocitat en totes direccions. És ben bé com si caigués una bomba d’aire des de la base d’un núvol de tempesta. Es tracta d’un fenomen local, de manera que només afecta una àrea molt delimitada.

Malgrat que les destrosses que pot ocasionar un esclafit són semblants a les d’un tornado, cal deixar clar que són fenòmens de temps advers que no tenen res a veure. Un fibló és una columna d’aire en rotació que gira a gran velocitat. De la base d’un núvol de tempesta es veu un con que va baixant fins que, en entrar en contacte amb la superfície, xucla cap al seu interior tot allò que es troba al seu pas. Per on passa un tornado el que es pot veure és una distribució caòtica de les destrosses. En canvi, en el cas d’un esclafit, els danys solen ser tots en una sola direcció.

Quan hi ha un esclafit, arran de terra el que es nota és un augment molt brusc de la velocitat del vent i una reducció acusada de la visibilitat –en el cas que l’esclafit vagi acompanyat de pluja– en qüestió de segons. De vegades els cops de vent poden arribar a superar els 180 km/h, en el cas dels esclafits més potents. I realment, el nom fa la cosa. Aquest corrent d’aire descendent pot esclafar grans superfícies de boscos, i fins i tot pot ensorrar sostres i teulades.

Com que és un fenomen que a simple vista no és tan cridaner com un tornado, no hi ha gaires vídeos a la xarxa en què es vegi com és un esclafit des de la llunyania. Tot i això, a principis del 2013 un videoaficionat australià va poder caçar com anava baixant l’esclafit des de la base del núvol fins a xocar a terra. Les imatges són molt gràfiques.

Des de l’interior d’un esclafit, en canvi, el panorama és completament diferent. La pluja torrencial que els sol acompanyar fa que difícilment es pugui veure res més enllà de 10 metres de distància, tal com es veu en aquest vídeo gravat a Itàlia.

A Catalunya fa un parell de mesos n’hi va haver un que va afectar dues naus industrials de Montblanc. Tot i això, un dels més importants que hem tingut al llarg dels últims anys és el que va afectar la zona d’Alguaire la nit del 4 al 5 de setembre del 2014. L’anemòmetre de l’estació meteorològica de l’aeroport d’Alguaire va arribar a registrar un cop de 144,7 km/h. Les destrosses van ser molt aparatoses a diverses poblacions del Segrià.