Una novel·la negra a la Cerdanya

BarcelonaLa setmana passada, en un dels col·loquis de la BCNegra, l'escriptor Sebastià Bennassar valorava que aquest ha estat un gran any per a la novel·la negra catalana. A banda d'enumerar una tirallonga d'autors nostrats i els respectius títols que tot just han arribat al mercat llibreter, va aplaudir l'edició catalana que La Magrana ha fet del polar francès Creus de sang al Grand Hôtel . Aquesta és la primera de les sis novel·les del rossellonès Daniel Hernández que arriba a l'Estat.

Hernández va néixer el 1950 a Montels, un petit poble del Llenguadoc-Rosselló. "No té més de cinquanta habitants -explica-. Però és el lloc on el Príncep Negre es va aturar durant la Guerra dels Cent Anys". Hernández és fill d'una família de veremadors que va emigrar a la Catalunya Nord. "Sóc descendent de la tradició espanyola, tot i que em vaig educar en l'escola republicana francesa", pregona.

Creus de sang al Grand Hôtel , com tota la seva obra literària, aspira a aquest doble llegat: el d'una Cerdanya fronterera, un ambient poblat d'esquiadors embotits en granotes i expedicions d'alta muntanya.

'Polar' cartogràfic

Hernández es va iniciar en el polar il·luminat per l'obra de Michael Connelly. "Volia fer amb la meva regió el mateix que ell fa amb Los Angeles", diu l'escriptor. Afegeix, però, que, tot i que les intrigues de Connelly estan molt ben construïdes, la manera com arriba a enfosquir la trama negra li sembla excessiva. Ell és més moderat. També va disfrutar llegint el suec Henning Mankell, tot i que l'autèntica revelació li va arribar amb la lectura de Montalbán i González Ledesma. "M'agrada com es mou Méndez -afirma-. Sembla que mai no és seriós quan treballa, però al final resulta que resol el misteri". Afegeix que l'inspector Jepe Llense de Creus de sang al Grand Hôtel s'hi assembla força. Ell, i el seu company d'aventures, José Trapero, que tant el segueix amb els esquís posats com s'avé a passar les seves vacances fent de doctor Watson. "Els meus investigadors no són gaire professionals. Més aviat, semblen una mica diletants", rumia Hernández. "Sempre van per lliure; però són molt fins i saben com trobar el culpable". En definitiva, com qualsevol bon detectiu.

Però la ficció és porosa, i la realitat s'hi filtra. O potser és més aviat al revés. Daniel Hernández fa -com ell mateix enuncia- "una pintura de la Cerdanya". Les seves obres són una elaborada cartografia historiogràfica de la Catalunya Nord. "Jo tinc una gran memòria, i sóc particularment sensible -explica-. Els fets se'm graven al cap amb molta facilitat. He absorbit molts records al llarg dels anys i ara els aboco en els meus llibres". Així doncs, Hernández ha trobat la manera de conjugar el seu testimoni amb totes les fites d'una bona novel·la negra, amb grapa i vigor. I això és el que el fa tan innovador.

Científic i narrador

Hernández és un gran amant del muntanyisme, com els esquiadors i aficionats al senderisme que ronden el Grand Hôtel de Font-romeu. Però abans que excursionista -i, segurament, també abans que escriptor-, Hernández és enginyer, i treballa al Centre National de Recherche Scientifique d'Odeillo. Tot i que Creus de sang no es fa gaire ressò de la seva carrera científica, explica que al calaix guarda d'altres novel·les que espera que aviat arribin a les nostres mans. "Jo no sóc escriptor professional, així que em puc permetre anar en diferents sentits", diu l'escriptor. "Vaig jugant entre temes històrics, tècnics o sociològics. L'ambient i la trama canvien a cada llibre". A Mala collita parla d'uns individus que es dediquen a manipular gèrmens per dominar el món. I els herois tornen a ser "personatges petits", deslligats de les institucions. " Mala collita és una novel·la d'anticipació: passa el 2030", diu. "I, de moment, us puc avançar que la Sagrada Família cau a terra".