El mòbil permetrà controlar el dolor dels pacients a distància
Els metges validen una aplicació que l’ICS vol estendre arreu
BarcelonaMaría Dolores Donay agafa el seu mòbil i clica sobre una icona en què es pot veure un cor augmentat per una lupa i una tireta que el protegeix. Obre l’aplicació batejada com a Monitor de Dolor i, des d’allà on sigui, respon a les preguntes que li planteja l’aparell. Les respostes van a parar directament a la unitat del dolor de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el centre on li han fet les dues últimes infiltracions per pal·liar el mal que li causa la seva desviació de columna. “Em sembla molt bé. Tens més contacte amb el metge. Si no, caldria esperar mesos fins a la visita següent”, diu. I no és que un metge li enviï missatges instantanis i llegeixi les seves respostes, sinó que l’aplicació està dissenyada perquè els metges siguin conscients, gairebé en temps real, de l’efecte dels tractaments que han receptat. Si cal poden introduir canvis, fins i tot prescrivint nous fàrmacs que el malalt podria anar a buscar a l’ambulatori, sense passar per la consulta.
Així doncs, controlar el dolor a distància a través d’un mòbil ja és possible, com a mínim en fase de prova, a través d’un projecte desenvolupat per la Universitat Jaume I de Castelló i l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. L’eina, que està en l’última fase de validació, podria estar enllestida en tres mesos i, llavors, atès que els resultats preliminars són “prometedors”, l’Institut Català de la Salut (ICS) l’estendrà als vuit hospitals que gestiona.
L’evidència científica
D’aplicacions mèdiques n’hi ha moltes, explica Carlos Suso, el metge encarregat de supervisar un per un els trenta pacients seleccionats per provar el projecte, “però cap té una base científica forta”. Per això, la idea s’ha desenvolupat conjuntament amb la universitat i busca suplir aquestes mancances, dotant l’aplicació de contingut. Suso ha preguntat a tots els pacients què en pensen, els ha avisat que formen part d’una prova pilot i, un cop analitzades les respostes i contrastades amb els qüestionaris tradicionals, s’encarregarà d’introduir els canvis que siguin necessaris. “Si d’aquí tres mesos comprovem que les respostes s’assemblen amb la realitat clínica, l’aplicació estarà llesta per fer-la servir a gran escala”, corrobora.
En total són 38 preguntes diferents, que es distribueixen entre el matí i la tarda, i que serveixen per detectar si la medicació té efectes secundaris o si el pacient està utilitzant fàrmacs fora dels pautats, entre d’altres. Els especialistes treballen ara per dissenyar unes “alarmes” que serviran per alertar els serveis sanitaris en cas de problemes, i sota quins paràmetres s’haurien d’activar. Esclar que tot això depèn del fet que la resposta dels pacients sigui sincera, però això també passa a la consulta, on un malalt pot alterar la seva situació real. L’aplicació en cap cas pretén substituir les visites del metge, aclareix la responsable de la unitat del dolor de la Vall d’Hebron, Maria Victòria Ribera. Al seu servei atenen unes 12.500 visites cada any i, davant una societat cada cop més envellida, creu que l’eina és molt útil per “tenir controlats contínuament” els pacients i, a més, pot ajudar a millorar el fet que hi ha “molta pressió assistencial”.
Donay és una de les trenta usuàries de la prova pilot que estan ajudant a completar-la. Té 54 anys, un fill de 12 i la sensació que l’aplicació és molt útil perquè “no cal dedicar-hi gaire temps”. Acostumada a suportar un dolor pràcticament diari, que en els pitjors moments l’obliga a caminar “arrossegant una cama”, troba que l’eina també és útil per “acompanyar” els pacients.
En una societat cada cop més interconnectada, en què la sanitat genera expectatives creixents de vida, però amb un finançament limitat, aplicacions així poden ajudar a fer quadrar els resultats i, a més, rebre el suport dels pacients. Fins on arribarà la telemedicina?
