Publicitat
Publicitat

SOCIETAT

Amnistia Internacional denuncia els discursos xenòfobs d'alguns partits

L'informe anual de l'associació de defensa dels drets humans també critica la prohibició del burca

La prohibició del burca en els espais públics d'alguns municipis catalans, com Lleida o el Vendrell, durant el 2010 viola els drets fonamentals de la llibertat d'expressió i la llibertat religiosa, segons apunta l'informe d'Amnistia Internacional (AI) sobre la situació dels drets humans al món durant el 2010. Ho ha afirmat la coordinadora d'AI a Catalunya, Imma Guixé, que també ha denunciat que els discursos d'alguns partits polítics que "associen immigració i delinqüència" contribueixen a l'"extensió del racisme i la xenofòbia". Així mateix, ha dit que a l'Estat continua havent-hi casos de maltractaments per part de policia i ha destacat la negativa d'abolir la detenció en règim d'incomunicació.

"Totes les persones tenen dret a decidir si porten o no indumentària i símbols religiosos i han de prendre aquesta decisió sense patir coacció, violència ni intimidació", ha afirmat Guixé en una roda de premsa celebrada aquest dijous a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya de Barcelona.

Amnistia Internacional considera que la prohibició del burca vulnera la "llibertat d'expressió i la religiosa d'aquelles dones musulmanes que decideixen portar el vel integral com a símbol de la seva religió, creences i identitat". L'associació considera que aquest dret individual "no es pot restringir de manera arbitrària o desproporcionada".

Una altra vulneració dels drets humans, a parer d'AI, és la dels discursos d'alguns líders polítics, del PPC i PxC, que "associaven immigració i delinqüència i difonien imatges negatives de les minories ètniques, religioses i immigrants".

Guixé ha afirmat que "es basen en prejudicis que estigmatitzen aquests col·lectius i contribueixen a la seva criminalització i a l'extensió del racisme i la xenofòbia a la societat". Ha assegurat que fets com aquests recorden que cal a Catalunya i a l'Estat espanyol "un pla integral de lluita contra el racisme en tots els àmbits".

Amnistia Internacional ha fet públic que l'any passat van continuar les denúncies de tortura i altres maltractaments a mans de funcionaris encarregats de fer complir la llei, si bé "no es produeixen de manera sistemàtica" a l'Estat espanyol. L'ONG crica també "importants deficiències" en el sistema d'investigació" d'aquestes denúncies.

Segons l'associació, el 2010 es van prendre mesures per aplegar i publicar dades sobre casos que poguessin suposar violacions de drets humans contra persones sota custòdia policial, com establia el pla de drets humans aprovat pel govern espanyol el 2008.

En aquest punt Guixé ha parlat de les càmeres de seguretat instal·lades a les comissaries dels Mossos com a mesura per garantir la transparència a l'hora d'investigar aquests casos.

Durant el 2010 "Espanya es va negar un cop més a abolir la detenció en règim d'incomunicació malgrat les reiterades recomanacions d'AI i d'altres organismes internacionals dels drets humans", ha explicat Guixé.

"Espanya és l'únic país de la Unió Europea que conserva un règim de detenció amb restriccions tan severes de drets de les persones detingudes i incompleix, d'aquesta manera, les obligacions a què s'ha compromès dins del dret internacional dels drets humans", ha continuat.

Imma Guixé ha explicat que les persones detingudes en aquest règim poden estar fins a 13 dies sense designar un representat lletrat de la seva elecció ni fer consultes al seu advocat d'ofici de manera confidencial. Tampoc tenen accés a un metge de la seva elecció ni poden comunicar el seu parador a la família.

Extradició al Marroc amb risc de tortura

L'ONG considera que a l'Estat espanyol es van vulnerar els drets humans quan es va extradir al Marroc un home sospitós de terrorisme malgrat que corria perill de tortura i judici sense les degudes garanties. Els fets es van produir el 14 de desembre. En fer tornar Ali Aarrass al Marroc es va incomplir, segons AI, el que s'estableix a les mesures provisionals dictades pel Comitè de Drets Humans de l'ONU, que havia demanat que Espanya no fes l'extradició fins que el Comitè hagués adoptat una decisió sobre el cas.

Violència contra les dones

Fent referència a dades del ministeri de Sanitat, AI parla de 73 dones mortes per violència de gènere durant el 2010, 27 de les quals eren persones migrants.

"Les dones migrants en situació irregular que patien violència en l'àmbit familiar o de gènere seguien tement presentar denúncia davant la policia pel risc de ser expulsades en fer-ho", apunta l'informe, que afegeix que la llei d'estrangeria, del desembre del 2009, incloïa una disposició segons la qual els tràmits d'expulsió s'havien d'engegar quan una dona migrant en situació irregular presentava una denúncia per violència de gènere.

Altres casos

Amnistia també denuncia la suspensió de Garzón per les investigacions sobre els crims internacionals comesos durant la Guerra Civil. Parla també, entre d'altres qüestions, del fet que Espanya es va mostrar disposada a oferir protecció internacional a cinc exdetinguts de Guantánamo.

Més continguts de