Publicitat
Publicitat

Els especialistes no es posen d'acord sobre com s'infecten per grip aviària les persones

Com es propaga el virus?

Encara hi ha moltes coses que els científics desconeixen sobre què fa que el virus de la grip aviària es transmeti i encara els queda molt per aprendre abans de poder prevenir una nova pandèmia de grip.

El contagi depèn de la interacció complexa entre el virus i la seva víctima. Per exemple, depèn de com penetra en l'organisme, del tipus de cèl·lules en què es pot reproduir i de si després pot passar a altres humans.

El virus més contagiós segons els científics és l'A(H5N1) de la grip aviària. En la seva forma natural, se sap que ha infectat només unes 600 persones d'ençà que va ser descobert l'any 1997, però va causar la mort de més de la meitat d'aquestes persones. El contagi rarament es produeix entre humans, però, si mai hi hagués un canvi, la grip aviària podria convertir-se en una de les pitjors pandèmies de la història.

A Rotterdam, un equip dirigit pel doctor Ron Fouchier va crear una soca de virus que podia passar per l'aire entre gàbies properes i transmetre la malaltia entre furons. El nou virus no sembla tan contagiós com el virus de la grip espanyola del 1918 o el de la grip porcina del 2009, diu Fouchier: ha calgut tota una gamma de modificacions genètiques, "una combinació de tot", explica, per assolir aquest resultat.

En els humans, el virus s'instal·la preferentment a la part baixa dels pulmons, diu, cosa que en dificulta la sortida amb la tos i els esternuts. Si fos possible que es repliqués a les vies respiratòries superiors, seria més probable que s'escampés com un aerosol i seria més transmissible.

Si el virus fos expel·lit en partícules individuals i no en aglomerats, explica Fouchier, seria escopit més fàcilment en els esquitxos que s'escampen amb la tos. Una modificació de qualsevol d'aquests trets podria fer més contagiós el virus de la grip aviària. De fet, només van fer falta unes quantes mutacions per aconseguir-ho.

El principal factor de risc per contreure la grip aviària és treballar en una granja de pollastres o en un mercat d'aviram viu. El polsim dels excrements secs pot entrar a la respiració, un dit pot tocar alguna superfície bruta i l'aigua contaminada amb excrements por transferir el virus a la nariu o a l'ull.

En els casos rars d'aparent transmissió entre humans generalment hi ha hagut un contacte llarg i proper, com ara en el cas d'una mare que tenia cura d'una filla malalta. Això indicaria que la filla podia haver tossit tants virus que algun esquitx hagués arribat fins a baix dels pulmons de la mare. Però hi ha hagut alguns casos excepcionals, com ara un grup de persones al Vietnam que, segons sembla, van ser infectats per un aliment fet a base de sang crua d'ànec.

Transmissió per sang

Els especialistes no es posen d'acord sobre com s'infecten les persones de la grip aviària. Amb tot, el doctor Joseph Bresee, cap de la divisió d'epidemiologia dels Centres per a la Prevenció i el Control de las Malalties (CCPE) dels EUA, sosté que la via d'entrada del virus ha de ser el nas, la gola i els pulmons. Creu que en els casos anòmals el virus deu tenir un contacte lleuger amb el tracte respiratori, probablement a la part posterior de la gola. A més, afirma que és improbable que els virus arribessin per la sang fins als pulmons o el cervell. Les investigacions fetes per als bancs de sang -per veure si donants amb grip podrien infectar els receptors- mostren que "és extremament difícil trobar algun cop el virus de la grip a la sang". Quan li van demanar si un humà es podia infectar si es feia un tall treballant amb carn de pollastre (que és la via que, segons es creu, hauria seguit el virus de la sida per passar dels ximpanzés als caçadors), Shaw va respondre que no se sap.

En qualsevol cas, adverteix Sasisekharan, les mutacions que permeten a un virus passar d'una espècie a una altra són diferents per a cadascuna de les soques del virus de la grip. Les mutacions que fan una soca més contagiosa pot ser no tenen el mateix efecte en altres soques.

En els inquietants resultats de les investigacions de Rotterdam i Wisconsin hi ha un fet tranquil·litzador. Tot i la por que pot fer, el nou virus sembla vulnerable a les vacunes i els fàrmacs existents contra la grip.

Més continguts de