Publicitat
Publicitat

El rellotge no s'atura

Alhora que el comptador de la població mundial arriba als 7.000 milions, els senyals d'alarma es disparen. La força de les protestes massives són l'expressió popular d'un fet obvi: que la creixent incertesa econòmica, la volatilitat dels mercats i la desigualtat han assolit un punt crític.

Massa gent viu amb por. Senten por per la incertesa i estan enfadats per les seves magres perspectives de futur. A les cases i al carrer la gent es pregunta: qui assistirà la meva família i la meva comunitat? En aquests temps difícils, el principal repte que afronten els governs no és una falta de recursos; és una falta de confiança. La gent perd la fe en el fet que els seus líders i les institucions públiques facin el que és correcte.

La propera cimera del G-20 a Canes se celebra en aquest context. Els líders de les principals economies mundials tenen una oportunitat històrica -i una responsabilitat històrica- de reduir aquesta falta de confiança. Per aconseguir-ho, s'han d'unir. Malgrat la crisi i la incertesa, han d'oferir propòsits clars i solucions contundents. S'ha acabat el temps en què es debatien progressos mesurats. A la cimera de Londres, l'any 2009, els líders del G-20 van demostrar coratge i creativitat injectant estabilitat al sistema financer. Avui necessitem un lideratge igual d'ambiciós.

Tots reconeixem que els pressupostos públics són més prims. Per a bona part del món, l'austeritat fiscal és a l'ordre del dia. Per això és evident que a Canes la prioritat serà donar suport a les decisions de Brussel·les per fer front a la crisi que pateix l'eurozona. És igualment evident que la resposta efectiva a qualsevol dels múltiples reptes que tenim damunt la taula ha de ser global.

Tot plegat ha d'anar coordinat amb una ambiciosa agenda social a llarg termini. No ens podem permetre abandonar els més vulnerables -els pobles, les dones, els joves i el planeta en si mateix-. Els més innocents són els que estan pagant el preu més alt de la crisi. Demanar a aquests grups vulnerables que s'esperin mentre se solucionen altres problemes és una acció no només contraproduent sinó també immoral. A Canes els líders mundials han d'acordar un pla concret d'acció que garanteixi un progrés en el benestar social de totes les nacions i de tots els pobles, no només dels més rics i dels més poderosos.

Pel que fa als pobres, en l'última cimera del G-20, a Seül, els líders mundials van admetre una realitat fonamental: no hi pot haver un creixement sòlid sense desenvolupament. Les economies emergents són els timoners del futur. A Canes els polítics han de demostrar que donen suport amb força als punts d'acció contra la pobresa i als estímuls per al creixement inclosos en els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni. Sabem què és el que funciona i hem de continuar invertint en programes que produeixin grans guanys per a la salut de dones i criatures, per a l'alimentació, l'agricultura i la igualtat de gènere, per citar-ne uns exemples.

Cal escoltar les dones i els joves

A tot el món, joves i dones han sortit al carrer per exigir els seus drets i més participació en la vida política i econòmica. Junts, dones i joves representen més de dos terços de la població mundial, representen l'economia mundial emergent en tots els sentits. Els hem d'escoltar. Hem de fer tot el que es pugui per satisfer les seves necessitats i crear oportunitats per a ells, tant en protecció maternal com en la creació de llocs de treball.

Pel que fa al planeta, cal dir que de la mateixa manera que no aconseguirem un creixement sostenible sense desenvolupament, tampoc aconseguirem un desenvolupament sostenible sense una protecció del planeta. La sanitat i el benestar de tots depèn de la protecció que fem del "capital natural" de la Terra: l'aire, els rius i oceans, el sòl i els boscos, amb la seva plena diversitat de fauna i flora.

El juny que ve, 20 anys després de la primera Cimera de la Terra, les Nacions Unides organitzaran una gran reunió sobre desenvolupament sostenible. Rio+20 és una oportunitat per definir un camí cap a un futur millor, un futur de solucions vinculades directament a problemes concrets. Això significa que s'hauran de marcar noves iniciatives pel que fa a seguretat alimentària i de l'aigua. Això significa que s'haurà d'avançar en la lluita contra el canvi climàtic i en la projecció de les energies renovables, incloent-hi noves maneres de finançament.

Sobretot hem de pensar com hem de ser d'aquí una dècada. Fa tres anys, a Londres, els líders mundial van debatre com "estimular" un creixement global a curt termini. A Canes ens hem de centrar a promoure inversions estratègiques i intel·ligents a llarg termini i prendre la decisió correcta per definir el món del futur.

Arreu de la seva geografia, els membres del G-20 necessiten afrontar la crisi de la creixent desigualtat social. Si fallem a l'hora de posar-hi remei, el futur es venjarà de nosaltres. L'alienació social i una inestabilitat profunda minarà les perspectives de pau, seguretat i prosperitat globals. Per als líders que es reuniran a Canes, la cimera és una prova. El món els estarà observant. Les decisions que es prendran afectaran cada país i cada persona, directa o indirectament. Cometre un error seria desastrós.

Amb saviesa i previsió podem utilitzar aquest moment per establir les bases d'una prosperitat per a tothom: econòmica, sanitària i mediambiental. Si actuem tots junts, ara, podem fer marxa enrere en la cursa cap al precipici i deixar un món millor per a les futures generacions. No ens hem d'equivocar: no hi ha més remei que prendre aquestes decisions tan contundents.

Més continguts de