El tèrbol projecte per extreure or al Ripollès

QueralbsNo és or tot el que lluu. Ho diu el refranyer però també ho subscriuen experts en geologia i alguns exsocis del lleidatà Josep Joan Serentill respecte al polèmic projecte que lidera per extreure or a la vall de Ribes, a la comarca del Ripollès. La zona viu de les explotacions ramaderes i el senderisme, i la majoria d’alcaldes i organitzacions ecologistes no estan disposats a assumir el risc ambiental que implica l’activitat minera.

Natural del petit municipi de Benavent de Segrià, a Lleida, Serentill va presentar el desembre passat l’aventura minera que vol impulsar des d’una empresa que encara no existeix i gràcies a l’aportació econòmica d’uns inversors que, de moment, són tot un misteri. Ho va fer davant dels mitjans de comunicació, sense la presència de cap autoritat local i acompanyat dels seus “associats”: els geòlegs Santiago González Nistal i Pablo Campos Fernández.

Malgrat que la Generalitat de Catalunya encara no li ha concedit el permís d’investigació per avaluar, amb sondejos sobre el terreny, la viabilitat econòmica del projecte -una autorizació que ha sol·licitat a títol personal-, Serentill va avançar les xifres del negoci. Segons aquests càlculs, la inversió mínima per extreure l’or -i també plata, coure, plom i zinc- seria d’uns 65 milions d’euros i crearia vora un centenar de nous llocs de treball durant un període de 10 anys.

La seva aposta empresarial, sosté Serentill, és “seriosa” perquè “amb les coses de menjar, com deia el meu avi, no s’hi juga”. Tant ell com Campos i González són optimistes pel que fa a les possibilitats d’aconseguir el permís per sondejar i explorar el terreny -pas previ i preceptiu per sol·licitar el permís d’explotació- malgrat les més de 10 al·legacions presentades pels governs municipals i organitzacions ecologistes contra la tramitació.

Una trajectòria amb ombres

Per avalar la solidesa del projecte, Serentill es refereix a la seva solvència empresarial i trajectòria minera al capdavant de les dues firmes familiars, Esera SL i Transtir SA. Les dues empreses, inoperatives des de fa uns anys, es dedicaven als moviments de terra i a la construcció d’edificis, però no operaven en el sector miner. Transtir, segons va publicar el Butlletí Oficial del Registre Mercantil el desembre passat, es troba en situació concursal.

Amb tot, el lleidatà assegura en el document enviat a la direcció general d’Energia i Mines del Govern per sol·licitar l’esmentat permís d’investigació que “l’objectiu de la família Serentill” és “continuar amb l’activitat investigadora de minerals”. El cert, però, és que l’únic negoci miner en què la participació de Serentill ha pogut ser contrastada es relaciona amb una altra empresa, Catalonia Gold SL.

L’administrador únic de Catalonia Gold SL, Juan Carlos Larregula Masip, explica que la constitució de la companyia responia a un projecte per extreure or i altres minerals que afectava la mateixa zona que ara Serentill vol tornar a explotar. “Era un projecte de Dixon Porter, Paul Hugman, Serentill i jo mateix, però l’empresa mai va engegar”, explica.

Dixon i Hugman, precisa Larregula, van treballar per a grans companyies com British Petrolium (BP) Minerals, però Serentill “el màxim que ha vist d’una mina és la del llapis d’escriure”, afegeix. Una sentència que encaixa amb la incredulitat del mateix Hugman respecte a la trajectòria minera del lleidatà. Larregula va aconseguir l’any 2012, per mitjà de la firma SH Recycle Millenium SL, un informe favorable sobre la primera fase del permís d’investigació. La idea era traspassar el dret adquirit de SH Recycle Millenium SL a Catalonia Gold SL per finançar entre tots quatre l’aval a què estava subjecte el permís. Però la suma pujava a 921.600 euros, i Serentill, Dixon i Porter van retirar-se del projecte.

Larragula assegura que Serentill és “insolvent” i té molts deutes: “A mi em deu bastants quartos”. Aquests, deixa anar, “van a fer el pelotazo ” venent el permís d’investigació. Un extrem que Serentill ha negat de forma reiterada.

Els moviments especulatius basats en expectatives reals, més enllà de si el projecte és més o menys rendible, no són rars en aquest sector, explica Xavier Cuello, vicepresident de l’Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs. Així, diu, molts investiguen i s’ho venen abans que el projecte exigeixi una gran inversió: “A partir d’aquí, si algú t’ho compra…”

Carles Ayora, geòleg i gran coneixedor de la zona, va sostenir en la seva tesi doctoral, publicada l’any 1979, que els indicis de filons minerals a la vall de Ribes són molt abundants però de rendiment escàs o nul, i que les possibilitats de les concessions han sigut, en general, sobrevalorades. També subscriu aquest argument el conservador de mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i professor associat de la UB, Marc Campeny.

Ja als anys 80, recorda un ex alt càrrec de la direcció general d’Energia i Mines del Govern, BP Minerals va desistir d’explotar la zona perquè “va considerar que no els sortia a compte”.