Publicitat
Publicitat

El trastorn de la identitat sexual pot persistir fins a l'edat adulta

Segons la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició, la prevalença del trastorn d'identitat de gènere és d'un per cada 10.000 habitants, una xifra molt inferior a les estimacions que fa el sistema sanitari

El trastorn de la identitat sexual que pateixen les persones que tenen una contradicció entre el seu sexe psicològic i el biològic persisteix en molts casos fins a l'edat adulta.

Segons les dades facilitades per la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició, la prevalença del trastorn d'identitat de gènere és d'un per cada 10.000 habitants, xifres segons aquesta organització similars a les de països de l'entorn, però molt inferiors a les estimacions que en fa el sistema sanitari.

1 de cada 4, perdura

Entre aquestes xifres i aquesta prevalença, un de cada quatre casos persisteix fins a l'edat adulta, segons la mateixa font, que ha precisat que els pacients es tracten al llarg de trenta o quaranta anys a base de teràpies hormonals creuades.

La Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició (SEEN) ha creat un grup de treball sobre identitat i diferenciació sexual, coordinat per la doctora Isabel Esteva.

La transsexualitat, caracteritzada per una identificació acusada i persistent amb l'altre sexe i un malestar persistent amb el sexe propi, és el tipus més extrem de trastorn d'identitat de gènere. Segons la doctora Esteva, l'assistència sanitària recomanada en els últims anys per a les persones transsexuals ha de ser multidisciplinària, integrada per un equip de psicòlegs, psiquiatres, endocrinòlegs i cirurgians amb experiència en distròfia de gènere.

Però segons la SEEN, encara que s'ha avançat en el tractament d'aquests pacients, queda molt per fer, ja que només nou comunitats autònomes han elaborat actuacions per a l'abordatge d'aquestes patologies i només quatre contemplen la realització de cirurgia genitoplàstica.

La primera a incloure totes les cirurgies de reassignació sexual va ser Andalusia, l'any 1999, seguida de Madrid, Catalunya i el País Basc, que van incloure aquesta cirurgia el 2008. Aragó, Astúries, Canàries, Navarra i el País Valencià són la resta de comunitats que han traçat algun tipus d'estratègia sanitària per a aquests pacients.

Manca d'intervencions

Segons aquesta societat mèdica, les propostes d'equitat en l'atenció a aquestes persones no es compleixen en totes les regions, especialment per la manca d'intervencions genitoplàstiques de forma gairebé generalitzada.

El 55% dels equips multidisciplinaris de les nou comunitats que duen a terme estratègies per abordar aquesta mena de pacients no incorporen cirurgies genitals, i els seus integrants no treballen units en el mateix centre hospitalari, la qual cosa pot dificultar la intercomunicació entre l'equip, manté la SEEN.

La doctora Isabel Esteva ha subratllat la importància de disposar d'un registre nacional de casos, almenys en els atesos en l'àmbit del Sistema Nacional de Salut (SNS).

La SEEN ha recordat que el respecte a la intimitat de les persones afectades, la constant mobilitat d'aquest col·lectiu a la recerca d'atenció sanitària i la recent incorporació de l'atenció sanitària organitzada han estat alguns dels motius esgrimits durant els últims anys per justificar l'absència actual d'aquests registres.

Etiquetes

Més continguts de