Un nou segle

Pujant per Gran de Gràcia, a la vorera de l’esquerra, davant del carrer de Sant Domènec, plantades en una façana benestant de sòcol de pedra i paret color crema, es veuen unes lletres daurades en què es pot llegir “El Nuevo Siglo”. És aquest un anunci singular, el nom d’un comerç que va plegar fa molts anys però que ha deixat com un infant el seu nom a la via pública. Aquesta marca comercial era tota una declaració d’intencions, memòria d’un temps d’esperances, quan l’arribada del segle XX semblava la promesa d’una època millor.

Estem a l’antic carrer Salmerón, que passa pel mateix lloc on antuvi avançava el camí cap a Sant Cugat. El modern barri de Gràcia es va desenvolupar just aquí, a la confluència entre Gran de Gràcia i la Travessera. Va ser en aquest indret on va aparèixer un dels eixos comercials més conegut de Barcelona, al trencall entre dos segles, quan la burgesia va decidir construir-hi les seves cases. En aquest territori de bones famílies i edificis modernistes va sorgir el Gran Bazar El Nuevo Siglo, que oferia seccions de sastreria (roba feta i a mida), sabateria, ferreteria o joguines. Llavors aquest negoci competia amb altres basars com El Globo de la Rambla o l’Old England del carrer Pelai, mentre a l’escala de la finca hi havia una parada de diaris, i al principal, una sabateria. Tanta va ser la fama que va agafar com a empresa solvent i de prestigi que el seu propietari -el senyor Martí Cirera- va haver de publicar una nota a la premsa l’any 1905 advertint de la presència d’un estafador que es feia passar per un comercial de la casa i que amb papers timbrats amb un segell falsificat recollia gènere a compte que mai pagava.

Autèntic símbol de modernitat, un dels productes més publicitats a El Nuevo Siglo eren els fonògrafs, que es venien a 25 pessetes l’aparell. També era dels únics establiments on es trobaven discos de pedra de les marques Dacapo i Homockord de dues cares, “impressionats pels millors artistes d’òpera, sarsuela, cant i diàlegs”, que es venien a set pessetes la unitat. En aquells anys, junt amb la botiga de la Vídua Montserrat, a Nou de la Rambla; Fills de I. Damián, a Pelai; New-Phono, al carrer Ample, o J. Ayne, al carrer Ferran, El Nuevo Siglo estava a l’avantguarda d’empreses que oferien aquell producte revolucionari amb el qual tothom podia escoltar una orquestra al menjador de casa i organitzar els seus propis balls.

Però no eren l’únic article innovador que promocionaven, l’any 1918 eren distribuïdors exclusius de les noves piles i làmpades elèctriques de la marca Master. I el 1922 comercialitzaven els insecticides Mundial i Pou, que asseguraven posar fi als escarabats i les xinxes, i garantien que et retornaven els diners si no complien les seves promeses.

El Nuevo Siglo va desaparèixer en data desconeguda. Al seu lloc, a la postguerra, s’hi va instal·lar la farmàcia López Successors de Reig, i a la dècada dels anys cinquanta, la llibreria de la senyora Dolors Ferrer. Tot i que la botiga més recordada d’aquesta finca seria l’enyorada Ferreteria Soriano, un dels aparadors més fascinants de la ciutat, especialitzada en estris de cuina cadascun més inversemblant, des de màquines per farcir olives fins a ganivets per tallar textures concretes, passant per ratlladors de totes les mides, peladors i motlles de tota mena, cada producte amb la seva explicació pertinent escrita en el preu. Jo encara conservo un triturador d’alls comprat a la Soriano, una mena de tenalles que fan passar la carn d’aquell bulb feta puré per un costat, i en deixen la pell a l’altre. De tot allò amb prou feines en resten aquestes lletres, perdudes en el trànsit, quasi invisibles en aquest nou segle nostre.