Satisfacció i estrès del professorat: la paradoxa TALIS 2024

Més de 280.000 docents de primària i secundària de 55 països han participat en l’informe TALIS 2024 (Teaching and Learning International Survey) de l’OCDE, la més gran enquesta internacional i la principal font d’informació comparada sobre la professió i les seves condicions de treball. Els titulars a Catalunya sobre el TALIS 2024 han estat contradictoris. Hem vist que alguns destaquen la satisfacció i el compromís del professorat, mentre que d’altres alerten de la sobrecàrrega, l’estrès o la manca de suport institucional. Segons qui en faci la lectura –administració, sindicats o entitats–, les interpretacions del TALIS varien: per a uns, destaquen el malestar i l’estrès docents; per a d’altres, la satisfacció i el compromís del professorat. Però rere aquesta diversitat hi ha un missatge comú i preocupant: el dèficit de polítiques de professorat, tant a nivell estatal com català.

Els resultats provenen de l’informe internacional de l’OCDE i del ministeri d’Educació, que compara Espanya amb altres països i inclou dades de vuit comunitats, entre les quals Catalunya. Per comprendre millor la realitat docent catalana, caldria un TALIS específic per a Catalunya, amb anàlisi pròpia i independent, especialment ara que s’ha reactivat l’Agència d’Avaluació i Prospectiva i en el marc de l’anunci de la col·laboració amb l’OCDE.

Els resultats de TALIS 2024 són paradoxals, perquè fan el retrat d’uns mestres contents amb la feina que es declaren sobrepassats per la feina, estressats, deixats de banda. S’hi mostra una gran majoria de docents catalans satisfets, que no perceben un impacte negatiu sobre la seva salut física i mental. Són dades que sorprenen molt, perquè en tots els debats sobre la professió es parla de la creixent insatisfacció i del malestar del sector. ¿Com hem d’entendre que a Catalunya els docents tinguin un dels índexs més alts de satisfacció laboral? És un 95% a primària i un 94% a secundària, només una mica per sota d’Espanya (96%) i molt per sobre de la mitjana dels docents a l’OCDE (89%) i a la Unió Europea (90%). ¿Què fa que, tot i les creixents reivindicacions sobre les millores laborals –hi ha convocades mobilitzacions i una manifestació al novembre–, l’anàlisi comparada consideri que som una excepció pel que fa a la satisfacció laboral dels docents?

Ara bé, les dades també apunten que a Catalunya, malgrat que la majoria del professorat diu que està satisfet amb la seva feina, hi ha un augment de l’estrès en la professió. Si bé un 19% dels docents dels països de l'OCDE han dit que tenen molt estrès a la feina, a Catalunya el percentatge baixa al 14% a secundària (un dels més baixos de l'Estat), però es queda en el 17% a primària (entre els més alts). Si mirem, però, les dades del darrer TALIS, del 2018, veiem que el percentatge del professorat amb molt d’estrès a Catalunya s’ha duplicat en sis anys (del 7% el 2018 al 14% el 2024). Són xifres que reflecteixen la necessitat d'abordar i analitzar el que està passant i preguntar-se quin és el suport que s’ha d’oferir al professorat: un suport que vagi més enllà de l’anunci del govern espanyol de la reducció de ràtios, que respon a pressions sindicals. 

La reducció de ràtios, tot i ser positiva, no és suficient si no va acompanyada d’un suport professional efectiu: formació pràctica, programes de mentoratge i temps real per col·laborar i reflexionar. I és que una de les informacions més rellevants del TALIS 2024 és la insatisfacció amb la formació inicial dels docents: el 57% a secundària i el 62% a primària pensen que no han estat ben formats. Què passa amb la formació inicial a les universitats? D’altra banda, la manca de connexió entre formació contínua i carrera docent són obstacles habituals. Pel que fa a la formació contínua, l’aspecte crític és la poca col·laboració entre docents. A diferència d’altres sistemes educatius europeus, a Catalunya el treball cooperatiu, l’observació entre iguals i la reflexió col·lectiva sobre la pràctica són encara molt limitats i sovint depenen de la iniciativa personal o del lideratge de cada centre. El TALIS subratlla que els països amb millor qualitat docent són aquells que fomenten espais de treball conjunt i aprenentatge professional col·laboratiu, amb temps i reconeixement institucional.

Andreas Schleicher, responsable d’educació a l’OCDE, ha advertit que la reducció de ràtios "no és la mesura més encertada" si no s’acompanya de polítiques que assegurin docents competents als centres on més es necessiten. "Si un alumne ve d’un context desfavorit, només té una oportunitat: trobar un bon docent i una bona escola", diu. Això implica atreure i retenir els millors als entorns més desafavorits, oferint-los reconeixement, mentoratge i trajectòries professionals atractives, i no convertir aquestes destinacions en un pas obligat per als més novells. Més suport és més capacitació per atendre la complexitat de les aules. Sabem per la recerca que el resultat d’una bona formació es tradueix en menys estrès, més benestar docent i un bon clima de centre. 

A Catalunya disposem d’un professorat compromès però falten polítiques de professorat sòlides que els assegurin una bona formació. Els resultats del TALIS 2024 posen en relleu mancances profundes en la formació inicial i contínua del professorat, i ens recorden que la qüestió no és només disposar de més recursos, sinó saber on i com invertir-los per reforçar el cor del sistema educatiu: la millora del desenvolupament i la carrera professional dels seus docents.