Seguretat

Espionatge a l’independentisme: així es capta un confident

Radiografia del procés de reclutament d’un informador a través d’un jove que han intentat infiltrar a Jovent Republicà

6 min
Enric Pérez, a la vora de la torre Glòries de Barcelona.

BarcelonaEnric Pérez s'espera al peu dels 144 metres de formigó, alumini i vidre de la torre Glòries de Barcelona amb el mòbil a la butxaca i l'aplicació de gravació en marxa. Està una mica nerviós. S'ha de trobar amb un home que diu que pertany al departament de Seguretat Nacional, que en una trucada li ha demostrat que sap massa coses d'ell i que el vol convertir en un confident. Pérez té 24 anys, encara estudia i des del principi es posa en contacte amb l’ARA i amb la revista Directa. És dimecres 30 de març i té clar que vol documentar i fer públic com l’intenten captar per espiar l’independentisme.

Tot havia començat amb una trucada d’un home, dos dies abans. "Em va dir que sabien que m’havia presentat dues vegades per ser mosso d’esquadra i que estaven fent unes comprovacions", recorda Pérez. Quan explicava que no havia anat a les proves físiques per una lesió a l’espatlla, l’home el va tallar: "Em va dir: «Ja saps que la sinceritat ho és tot, oi?»". Sabia que tenia un judici pendent. Això va alertar Pérez. "Gairebé ningú sap que m’he presentat per ser mosso i que tinc el procés judicial obert". El desconegut li va dir que havien de parlar cara a cara.

Es fa dir Alfredo i és qui el va a buscar a l’antiga torre Agbar. Quan se saluden Pérez veu que té una quarantena d'anys, fa poc més de metre setanta i marca uns bíceps treballats a sota de la samarreta. Tots dos agafen el carrer Badajoz per anar al bar d’un hotel. Allà els espera un altre home, que es fa dir Juan. És una desena d’anys més gran, també més alt i prim, va arreglat, amb camisa i un maletí.

Protocols policials

L’ARA ha consultat dos policies de cossos diferents que han fet feina amb confidents. Un, que ha estat en una unitat d’informació, explica que abans d’una trobada amb una font una unitat especialitzada sol triar el lloc, la ruta que se seguirà i comprova que no hi hagi càmeres. Després de la reunió també se segueix el confident per veure si es reuneix amb algú. L’altre policia consultat concreta que els protocols depenen del tipus de font, perquè hi ha informadors que a vegades no saben ni que ho són i altres amb qui s’estableix una relació puntual.

Juan explica que són de Seguretat Nacional

De camí al bar de l’hotel l'Alfredo intenta calmar Pérez, li diu que tot és voluntari i que "potser" el poden ajudar amb les seves "aspiracions". Ja asseguts, el Juan li deixa anar que al departament de Seguretat Nacional busquen col·laboradors en "tot tipus de temàtiques", però que "a Catalunya evidentment hi ha l’independentisme". Per a ells captar confidents no és res extraordinari. "Això nosaltres ho fem cada dia, ens dediquem en exclusivitat a aquestes coses", assegura el Juan.

Parlen dels seus estudis, dels esports que practica i debaten de política. Li pregunten per la seva activitat política, ell els explica que havia militat a les joventuts d’ERC –Jovent Republicà– durant gairebé un any, el 2018, i que va participar en algunes de les protestes convocades pel Tsunami Democràtic. Quan Pérez demana per què i com l’han triat a ell, l'Alfredo contesta: "Qualsevol que fa un procés selectiu de qualsevol cos de seguretat entra a la nostra base de dades. I tenim gent que es dedica especialment a buscar perfils que puguin ser d’interès".

El 19 d’abril el tornen a trucar i queden per veure’s el 26 a la tarda. Aquesta vegada l'Alfredo el passa a buscar davant del McDonald’s de les Glòries. El fa entrar al centre comercial i, en una volta estranya, sortir pel carrer Llacuna i tornar a baixar cap a la Diagonal. El du a una cafeteria amb gran un finestral que fa cantonada, El Fornet. El Juan els espera allà. Aquesta passejada també forma part de la rutina amb els confidents: un altre equip la controla per comprovar si algú altre fa aquest mateix recorregut sense sentit, és una tècnica de contravigilància.

Juan i Alfredo expliquen com trien els candidats

La trobada dura poc més d’una hora i vint. La major part de l’estona parlen de banalitats per trencar el gel, dels seus estudis i de futbol. L'Alfredo i el Juan el tranquil·litzen –"No busquem un James Bond", diuen–, però alhora insisteixen en la discreció: demanen a Pérez que triï un nom clau, per protegir la seva identitat, i li diuen que a partir d’ara el contactaran des d’un altre número. També li donen consells de seguretat: "Si ens trobem per la Rambla, ens creuem i no ens coneixem". Pérez els retreu que no li han ensenyat cap mena d’acreditació i ells l’esquiven amb evasives. No concreten cap objectiu, però l'Alfredo li demana si veuria possible tornar als ambients que freqüentava quan anava amb les joventuts d'ERC.

Després de la segona trobada les comunicacions es fan per Telegram, sempre amb qui es fa dir Alfredo. El 5 de maig, l’endemà de l’acció de Batec a Rodalies, demana a Pérez què en sap: "Ens interessa saber una mica més sobre aquest col·lectiu". El 31 de maig Pérez li dona informació que, de fet, ja era pública. Li explica que ha parlat amb excompanys seus de Jovent Republicà i que a Batec hi participen joves de diferents col·lectius, però que aquests no en formen part directament. Quan menciona Jovent Republicà l'Alfredo demana: "Com veus tornar amb ells?". Pérez contesta: "Crec que seria possible". El presumpte policia ho celebra i dona l’ordre: "Perfecte, doncs, ves-ho fent progressivament".

Conversa de Telegram entre Enric Pérez i Alfredo.

La portaveu de Jovent Republicà, Kènia Domènech, veu "molt greu" aquest intent d’infiltrar-los un confident. "Sospitàvem, i ara ho confirmem, que la repressió de l’Estat té la voluntat de controlar-nos i perseguir-nos", assegura a l’ARA.

Seguretat Nacional?

La manera d’actuar de l’Alfredo i el Juan deixa clar que segueixen protocols policials estàndards. I tenen informació de Pérez que és confidencial, de bases de dades de l’administració. Afirmen diverses vegades que són de Seguretat Nacional, però aquest departament, que depèn directament del gabinet de la Presidència del govern espanyol, es dedica sobretot a analitzar i assessorar. L’ARA s’ha posat en contacte amb fonts de la Moncloa que s’han remès a la regulació vigent. Entre les competències del departament no consta la de captar i gestionar informadors. Però tots els cossos policials tenen confidents, també el CNI.

Alfredo proposa ajuda amb les oposicions

Els captadors comencen amb la pastanaga, no amb el pal: proposen diverses vegades a Pérez ajudar-lo a ser policia. "A la gent que ens ajuda, en un futur, després de conèixer-nos bé, si se li pot donar un copet de mà se li dona", li diu l'Alfredo a la primera trobada. Una de les fonts policials amb qui ha parlat l’ARA explica que als confidents se’ls pot recompensar ajudant-los amb els mecanismes propis de l’administració –com en unes oposicions– o amb diners, però que rarament es paga més de 200 euros per una xivatada.

Tornen a quedar el 21 de juny i el mateix dia, per missatge, l'Alfredo li pregunta el nom dels que li han passat la informació de Batec. Pérez es nega a dir-l'hi: "No m’agradaria posar-los en embolics". Més tard l'Alfredo anul·la la cita i queden l’endemà. Aquests canvis d’última hora també formen part del procediment policial normal: fan més difícil que l’informador pugui preparar res. El cita al McDonald’s, però no s’hi presenta i li diu per missatge que vagi al Fornet i l’esperi allà. 25 minuts més tard li comunica que finalment no hi podrà anar, i al cap d’unes hores l'Alfredo esborra tots els missatges del xat de Telegram. Massa tard, ja estan copiats.

Enric Pérez admet que delatar els que l’han intentat captar podria complicar-li el judici que té a l’octubre, però ho assumeix. S’enfronta, amb dos amics, a una petició de sis anys de presó per un delicte de tinença d’explosius en qualitat de promotor i un altre de conspiració per atemptar contra l’autoritat. A la protesta contra el consell de ministres a Barcelona del 2018 els Mossos van detenir un company seu amb salfumant i paper d’alumini a la motxilla, dos productes químics que reaccionen amb violència si es mesclen en un recipient tancat. Els policies, al mòbil del detingut, hi van trobar un xat on Pérez parlava d’aquests productes abans de la protesta. Ell assegura que era broma i que el seu amic s’ho va agafar al peu de la lletra, sense ni tan sols avisar-los que ho feia.

Malgrat tot, Pérez encara vol ser mosso. "Dubto cada vegada més, però vull fer el que hauria de fer la policia: ajudar, protegir i servir. Fer les coses bé".

stats