Afers Interns dels Mossos investiga la bala de foam disparada contra el fotoperiodista Joan Gálvez

BarcelonaEls Mossos d’Esquadra han obert una investigació interna per aclarir el tret amb bala de foam que va rebre el fotoperiodista Joan Gálvez mentre cobria la manifestació del passat 15 d’octubre davant del consolat d’Israel a Barcelona. El cas va córrer a les xarxes socials perquè un vídeo capta el moment en què la víctima rep l’impacte del projectil amb tanta força que el tomba a terra. De fet, segons s’assegura a la seva declaració com a denunciant davant d’Afers Interns dels Mossos, l’escopeta es va disparar a només set metres de distància. La pàgina web del cos explica que el rang d’utilització d’aquests projectils és de 5 a 25 metres. En tot cas, el tret li va impactar al braç, quan la normativa indica que s’ha d’apuntar sempre de cintura cap avall: tenint en compte la poca distància i la precisió de l’escopeta utilitzada, tot fa pensar que es va apuntar al tors del jove.

Segons es veu en el vídeo, Gálvez i altres persones ja estaven abandonant els voltants de la manifestació, a pas tranquil, sense que s’observés cap situació de tensió, aldarull o acarament. El fotoperiodista estava convenientment acreditat amb el lema “Press” clarament imprès a banda i banda del casc per identificar-se com a professional de la informació. I, malgrat això, va rebre un tret des de darrere que, segons un dels testimonis, es va disparar de ben a prop. Minuts abans, un agent que no s’ha pogut identificar si és el mateix autor del tret, al veure que el capturava amb la seva càmera, li va etzibar: “Vigila con la fotito”.

Les bales de foam que utilitzen els Mossos són del fabricant suís Brugger & Thomet (B&T), de 46x40 mil·límetres. Es tracta del model SIR, que és una versió menys contundent que les SIR-X, unes bales que les unitats antidisturbis de la policia catalana feien servir abans que les prohibissin. Però els seus efectes poden ser també greus si colpegen zones sensibles.

“Vaig notar un cop molt fort al braç i vaig caure a terra per l’impacte, amb un dolor insuportable –explicava a l’ARA el fotògraf–. Estava conscient, segons m’han explicat, però sense reaccionar als estímuls i recaragolat de dolor”. El jove, nascut a Argentona el 2001, està rebent acompanyament psicojurídic d’Iridia, que prepara una denúncia penal pels fets.

Gálvez va necessitar diverses visites a centres mèdics, ja que, més enllà del blau provocat per l’hematoma, tenia també una ferida oberta que es va començar a infectar. En la seva declaració davant dels Mossos, va aportar els informes mèdics del mateix dia, i també del 17 i 18 d’octubre. I al dolor físic s’hi suma també l’emocional: fa dos anys ja va patir una situació de trastorn d’estrès posttraumàtic arran d’una experiència viscuda mentre cobria el terratrèmol del Marroc del 2023 com a fotoperiodista.

Arran d’aquest incident, el reporter gràfic explica que se li han reactivat els símptomes, com ara malsons, records recurrents, hipervigilància, ansietat, agorafòbia i dificultat per dormir. De fet, la setmana que ve havia d’embarcar amb una ONG de rescat al Mediterrani per documentar la seva tasca, però ha decidit no fer-ho perquè no es troba encara emocionalment estable o físicament operatiu, ja que les molèsties al braç li impedeixen treballar amb l’equipament fotogràfic amb normalitat. Gálvez havia treballat per a les agències Sipa Press i Anadolu, i treballs seus s’han publicat en mitjans internacionals com The Times, National Geographic, Politico o Reuters.

Ton Mansilla, advocat del servei d’atenció i denúncia d’Iridia, considera que els fets són “especialment greus, ja que es tracta d’un tret totalment antireglamentari, efectuat per damunt de la cintura, sense que es donés cap circumstància que habilités l’agent per utilitzar les bales de foam”. Per al lletrat, part de la gravetat rau en el fet que “es va realitzar contra un periodista que en aquell moment estava exercint la seva tasca”. L’entitat reclama, així mateix, que els Mossos erradiquin aquest tipus de bales: “Hem aconseguit prohibir els projectils SIR-X per la seva perillositat, però casos com aquest evidencien que els projectils SIR també poden ser perillosos, especialment si s’utilitzen, com ha passat, de forma antireglamentària”.

Contactats per l’ARA, els Mossos confirmen que han obert una investigació reservada sobre els fets, de la qual no faciliten els detalls.