Oriol Cardona guanya la medalla d'or i fa història als Jocs Olímpics

BarcelonaEl banyolí Oriol Cardona ha fet bons els pronòstics i ha guanyat la medalla d'or a la prova d'esprint d'esquí de muntanya, una disciplina que debutava al calendari olímpic. Feia mesos que l'Oriol sabia que tothom n'esperava molt. Tant, que una de les primeres reaccions després de triomfar ha estat un sentiment d'alliberació. "Costa saber què dir, he treballat molt per aquesta medalla. Ja tenia ganes de treure'm de sobre aquesta final, que per sort ha anat molt bé. A l'arribar i saber que era campió... és increïble", ha dit. Cardona, campió del món i amb un palmarès formidable, ha guanyat la primera medalla catalana en aquests Jocs pocs minuts després del bronze de l'andalusa Ana Alonso a la categoria femenina. Cardona i Alonso busquen dissabte una segona medalla a la prova de parelles.

L'esquiador de Banyoles ha dominat la final de Bormio, sota una forta nevada, de manera clara, a l'escapar-se dels rivals després de la primera pujada. El rus Nikita Filippov, que competeix com a atleta neutral, ha guanyat la plata i el francès Thibault Anselment el bronze. A la final masculina també hi ha participat Ot Ferrer, que ha acabat cinquè i ha guanyat diploma olímpic després de competir a un gran nivell tota la jornada. L'esquiadora de Santpedor Maria Costa ha caigut a les semifinals femenines. "Marxo feliç d'haver pogut debutar en uns Jocs Olímpics absoluts. Entre quarts de final i semifinals ha nevat molt i això ha pogut afectar el circuit, sobretot les primeres posicions. Toca pensar en els Jocs del 2030" ha dit una jove que rendeix a un bon nivell en un esport en què els catalans porten anys fent bona feina.

18 anys més tard del primer gran èxit en aquest esport, quan el febrer de l'any 2008 un jove Kilian Jornet va guanyar la prova del Mundial a Valerette Altiski, ha arribat la primera medalla olímpica en la modalitat esprint. Per a l'esport espanyol és tot just la segona medalla d'or en uns Jocs d'Hivern, després de la de Paquito Fernández Ochoa en esquí alpí el 1972. Amb 31 anys, Cardona ha aconseguit un resultat històric, ja que fins ara les úniques medalles catalanes en uns Jocs eren la plata de Queralt Castellet en halfpipe fa quatre anys i les aconseguides competint amb França de Martin Fourcade en biatló, sis ors i una plata, i de la també nord-catalana Doriane Vidal, guanyadora d'una plata en halfpipe. A la final d'avui, per cert, la seguretat ha ordenat retirar estelades que portaven amics i coneguts de Ferrer i Cardona.

"Quan he passat l'últim revolt i he vist que guanyaria, amb tothom animant, he sentit un moment de felicitat enorme" ha dit Cardona, qui posava l'accent en les transicions on cal posar-se i treure's els esquís. "Fa dues setmanes, a la Copa del Món de Boí Taüll em van robar la cartera i vaig quedar segon. Des d'aleshores he entrenat encara amb més intensitat les transicions, són factors claus i decisius. En les transicions no guanyaràs una carrera, però la pots perdre", afirmava.

Cardona va compaginar l'esquí de muntanya amb les curses de muntanya quan era jove. Durant anys no sabia si podria ser esportista professional, així que va estudiar ciències de l'activitat física i de l'esport i va fer d'ajudant forestal, mentre dedicava els mesos d'estiu, com el seu amic i company d'entrenaments fa anys Kilian Jornet, a les curses de muntanya. Aficionat a tocar el piano, Cardona va arribar a l'esquí de muntanya gràcies al seu pare, Joan, un amant de la muntanya que ha pujat dos cops a l'Everest i portava els seus fills sempre que podia Pirineus amunt. De fet, Joan Cardona va ser campió estatal d'esquí de muntanya, un esport que també va practicar el Nil, germà gran de l'Oriol.

Durant anys semblava que Cardona acabaria apostant per les curses de muntanya. Però una notícia va canviar-ho tot. "Saber que l'esquí de muntanya seria olímpic va ser clau", explica el de Banyoles, que arribava als Jocs conscient que s'esperava molt d'ell, perquè és el vigent campió mundial. "Si no sabés gestionar la pressió no hauria de ser aquí", deia a la prèvia el banyolí, que ara se centrarà en la modalitat de parelles amb Ana Alonso, que ha protagonitzat una història de superació increïble. Al setembre Alonso baixava en bicicleta de Sierra Nevada quan un cotxe la va atropellar i es va trencar el lligament encreuat anterior del genoll esquerre i uns quants ossos. Amb molt d'esforç, ha pogut arribar a Bormio, on ha tocat el cel.

El dia que canvia la història de l'esport català és fruit d'anys de feina. Per entendre l'èxit actual cal anar a aquella època, ara fa dues dècades, en què Kilian Jornet encara compaginava l'esquí de muntanya amb les curses a peu. Jornet va ser un dels joves seleccionats per entrar al centre de tecnificació d'esquí de muntanya que es va fundar el 1997 al Pirineu català gràcies a l'empenta de Jordi Canals, l'alpinista barceloní que després de participar en expedicions a l'Everest va deixar-ho tot per cuidar l'skimo (com també es coneix l'esquí de muntanya), un esport del qual s'havia enamorat. "En Kilian ens va marcar el camí, vam veure ràpidament que era especial. Ell ens va portar a la primera divisió d'aquest esport", sol explicar Canals. Els primers resultats van ser el triomf al Campionat del Món en categoria cadet el 2004, amb Jornet i Aleix Pubill com a protagonistes. El 2007, Kilian Jornet, Mireia Miró i Marc Pinsach van triomfar a l'Europeu juvenil en la categoria de relleus.

Va ser clau un acord amb les autoritats franceses per permetre que aquells joves, com Jornet, poguessin estudiar i entrenar-se al centre de Font-romeu, a 1.800 metres. A França els esports d'hivern tenen més pressupost, suport i tradició, com ho demostren les sis medalles d'or del biatleta nord-català Martin Fourcade. Poder treballar a Font-romeu va ser clau per a aquell primer grup de joves, que travessava la frontera estatal per anar a entrenar-se i millorar, sempre amb Kilian Jornet com a referència. El 2012, al centre de Font-romeu hi va entrar un jove de Banyoles, Oriol Cardona. "El recordo, ben jove, amb una gran capacitat de treballar, es veia que tenia caràcter", explica Jornet, que fa poc va convidar Cardona a Noruega, on viu, per entrenar-se plegats i pujar cims, tal com es va veure en un documental de Televisió de Catalunya. "Les vegades que m'entrenava amb ell eren un aprenentatge brutal. M'ha aportat tot el seu coneixement viscut en primera persona. Pel que fa a tècnica i mentalitat esportiva és un geni. És una persona molt competitiva", dia fa dies Cardona, qui el 2014 ja era campió d'Europa juvenil.

Jornet, eufòric: "Ningú s'ho mereix més que ell"

Jornet s'ha mostrat emocionat en veure l'èxit del Banyolí: "Ha estat brutal veure l'Oriol guanyant aquest or olímpic. Primer per ell, que és un noi amb unes qualitats atlètiques excel·lents i també molt bona persona. Ningú s'ho mereix més que ell, ja què costa molt estar anys allà dalt, ser el favorit i rendir amb unes condicions difícils. Sembla que ho faci molt fàcil, però és molt difícil allò que ha aconseguit", ha insistit Jornet, afegint que la medalla és "una victòria per a tot l'esquí de muntanya a nivell global i també l'esquí de muntanya de casa".

A la prova esprint cal tenir polivalència, perquè cal pujar, córrer i esquiar de baixada, fent canvis d'esquís pel mig. A la prova olímpica cal pujar uns 700 metres muntanya amunt esquiant en un circuit on cal vorejar unes estructures que eviten anar recte, després un tram d'escales on cal anar a peu posant-se els esquis a l'esquena, i després un ràpid descens fins a l'arribada, amb un moment important just abans de la baixada, quan cal arrencar-se les conegudes "pells de foca" dels esquís, una material que ajuda en l'ascens però no en la baixada. Avui, Cardona ha demostrat dominar-ho més que cap altre.