Metges i degans proposen canviar l'accés a les facultats de medicina de Catalunya

BarcelonaA l'Estat les universitats funcionen amb l'anomenat "districte únic": la normativa permet que un estudiant accedeixi a qualsevol facultat del país, independentment de la comunitat autònoma a què pertany la institució i de l'indret on l'aspirant ha fet el batxillerat i la selectivitat. Des de fa temps, però, hi ha alguns sectors que denuncien que aquesta homogeneïtat genera desigualtats entre els estudiants catalans. Un exemple és el de la carrera de medicina, en la qual en els últims anys s'ha registrat un augment del percentatge d'estudiants d'altres comunitats que es matriculen a les facultats catalanes. Ara el Consell del Col·legi de Metges de Catalunya (CCMC) i alguns degans de les facultats de medicina han presentat al Govern una proposta per modificar la via d'accés a aquest grau i així "garantir un accés just i equitatiu al grau".

A grans trets, la proposta que metges i degans van fer arribar fa pocs mesos a la conselleria de Recerca i Universitats i al president Salvador Illa planteja que la puntuació de la nota d'accés al grau s'ordeni per percentils dins de cada comunitat autònoma abans de fer la comparació entre alumnes a escala estatal. D'aquesta manera, es promouria un accés més equitatiu sense haver de prescindir del districte únic, defensen.

Per entendre per què els metges i els degans han arribat fins al punt de proposar un canvi en l'accés a la universitat cal fixar-se en diverses dades. La primera és que el curs passat quatre de cada deu estudiants que es van matricular a medicina en una facultat catalana eren de fora de Catalunya. "L'any 2000 el 100% d'estudiants de les facultats de medicina catalanes residien a Catalunya, però amb la implantació del districte únic ha anat canviant progressivament fins al punt que ara el 45% dels estudiants són de fora", descriu el doctor Josep Vilaplana, president del Col·legi de Metges de Girona i un dels impulsors de la proposta de canvi.

Vilaplana detalla que això es tradueix en el fet que només un 60% dels estudiants que accedeixen al MIR viuen a Catalunya i, per tant, la resta de places, de nou, les ocupen estudiants de fora. "És un peix que es mossega la cua i acaba fent que ens quedem sense especialistes a Catalunya. Hi ha estudis que mostren com el 68% dels estudiants que resideixen a Catalunya i fan el MIR es queden treballant aquí i, en canvi, dels que resideixen fora de Catalunya només el 9% acaben treballant aquí", insisteix el doctor.

Més enllà de la falta de metges, des del Col·legi de Metges també adverteixen que les diferències en proporció d'excel·lents en la nota d'accés al grau de les diferents comunitats acaben generant desigualtats injustes entre estudiants d'un territori i un altre. "Hi ha diferents exàmens, diferents maneres de corregir, diferents currículums... Si tu poses un districte únic i a tothom el valores per la nota que ha tret, hi ha biaixos", critica Vilaplana.

De fet, segons les dades del ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en les notes d’accés al grau de medicina de l'any 2024, un 7% dels estudiants de Catalunya tenien un excel·lent, mentre que en altres indrets aquesta proporció es disparava fins al 20%, com és el cas de Múrcia; fins al 17% a Extremadura i Astúries, i fins al 14% a Madrid. "Hem de suposar que la intel·ligència està estadísticament repartida per totes les comunitats autònomes, per tant, aquestes diferències s'haurien de compensar", explica el president del Col·legi de Metges de Girona.

Davant de totes aquestes distorsions, des del Col·legi de Metges van demanar als doctors en matemàtiques Xavier Fernández-Real i Xavier Ros-Oton que ideessin una opció per igualar les condicions d'accés a medicina dels estudiants de tot l'Estat, que és la que han presentat al Govern.

Els dos matemàtics plantegen fer el següent: primer, ordenar els estudiants per nota a cada comunitat i, després, fer el percentil, que consisteix en dividir la posició en què ha quedat l’alumne a la seva comunitat entre el nombre total d’alumnes de la llista i multiplicar el resultat per 100. Un cop s'obté el percentil, s'ordena els alumnes de tot l'Estat en funció d'aquest resultat, i es redueix així els biaixos que es podrien generar si hi ha diferències en la manera d'avaluar els estudiants en cada comunitat.

Segons Vilaplana, quan van presentar la proposta, "al Govern li va agradar", però lamenta que "com sempre això és un tema que depèn de Madrid". De moment, la conselleria de Recerca i Universitats no n'ha fet cap valoració.

Un districte propi de Catalunya

Aquest dimarts Junts per Catalunya ha presentat una proposta de llei al Congrés per tal d'establir un districte universitari propi a Catalunya. Segons els juntaires, l'objectiu és que Catalunya pugui exercir "competències en matèria d'universitats, accés, admissió i ordenació del sistema universitari". Des del partit que lidera Carles Puigdemont asseguren que la proposta no busca "en cap cas" crear un districte tancat ni excloure estudiants d'altres territoris, tot i que l'exemple que posen per justificar la proposta és la casuística que es viu als graus de medicina.

"Catalunya forma excel·lents professionals, per exemple, en l'àmbit de la medicina, però, en canvi, no té metges. Això és un dels efectes que el districte universitari únic ha generat i que amb la recuperació del districte universitari propi volem revertir", ha defensat el diputat de Junts per Catalunya Josep Pagès. En aquest sentit, els juntaires adverteixen que hi ha certa desigualtat en el nivell d'exigència del sistema educatiu de cada comunitat autònoma, i això acaba generant "un efecte que és molt perjudicial per al dret de l'accés dels estudiants catalans a les universitats catalanes".

La proposta de llei presentada també al·lega un conflicte lingüístic. Segons Junts, la posició singular de la llengua catalana a les facultats "queda esborrada" per la normativa estatal d'accés a la universitat. D'aquesta manera, asseguren que el districte propi permetria "integrar de manera natural i no conflictiva la llengua catalana com a eix vertebrador del sistema universitari" i garantir-ne "la presència efectiva" en l'accés, la docència i la vida acadèmica.