L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘D’això parlàvem amb Pep Guardiola’

"I en Guardiola i en Bertral comentaven que tanta inhumanitat ens passarà factura, per tant de ressentiment que crea entre tants milions de persones desplaçades a la quals els estats els limiten a mirar-nos des de darrere d’una tanca vigilada"

Ahir Pep Guardiola va venir a l’ARA. Havíem acordat de fer-li una entrevista quan estigués de vacances i, ahir, l’entrenador del campió de la Premier League per segona temporada consecutiva, el Manchester City, va ser al diari. Com que no és del tipus de visites que sovintejen, vam demanar-li que ens deixés un record, que ens firmés una portada que tenim ampliada, la del diari ARA número 3, la del 30 de novembre del 2010: el diari té 48 hores de vida i el Barça guanya per 5-0 el Madrid que entrena Mourinho. Retolador en mà, en Pep hi va posar: “Quina gran nit!” Aquí, al plató, va compartir amb nosaltres una hora llarga d’entrevista, en què vam parlar d’entrenar, de guanyar, d’emocionar amb el joc, del City, del Barça d’ara i del seu, que ara justament fa 10 anys que va guanyar el primer triplet, del Liverpool i de la Champions, de Messi i Neymar, però, després –ja saben que a en Guardiola res humà li és aliè–, vam dedicar una bona estona a parlar de la situació política a Catalunya i a Espanya, i aquí va lamentar tant la situació dels presos i exiliats com la falta d’unitat de l’independentisme polític. Podran veure l’entrevista en vídeo i llegir-la a la web o al paper aquest diumenge.

Quan tens la possibilitat de passar unes hores amb un tipus de la dimensió mediàtica i popular de Pep Guardiola, sempre hi ha algú que et pregunta que de què parleu mentre no comença l’entrevista. Doncs bé, i a part de les questions personals i de la vida quotidiana, ahir en Pep va mantenir una conversa molt interessant, per part seva, arran de l’experiència del nostre cap de fotografia de l’ARA, Xavier Bertral, que l’estava retratant per a la portada de diumenge. En Bertral duia una samarreta on hi deia “Open you fuck… borders”, que podríem traduir eufemísticament amb un “Obriu les vostres maleïdes fronteres”. I és que en Xavier Bertral i la Cristiana Mas van embarcar-se amb l’’Open Arms’ i van ser a les costes gregues i al camp de refugiats d’Idomeni fent un seguit de reportatges per a l’ARA que vostès recordaran. Ahir, a part del devastador incendi de les Terres de l’Ebre, una de les notícies era que l’Oscar Camps, el fundador de l’ONG Proactiva Open Arms, havia decidit desafiar la prohibició de la justícia italiana de rescatar nàufrags al mar Mediterrani i salpar a mar obert, en part impulsat per la fotografia del pare i la filla ofegats a Río Grande, a la frontera entre els Estats Units i Mèxic, agafat al criteri que és millor ser culpable que ser còmplice. I en Guardiola i en Bertral comentaven que tanta inhumanitat se’ns girarà en contra i ens passarà factura, per tant de ressentiment que crea entre tants milions de persones desplaçades a la quals els estats els limiten a mirar-nos des de darrere d’una tanca vigilada.

No és molt diferent de la crisi climàtica en què vivim. L’incendi de les Terres de l’Ebre ha cremat, fins ara, una superfície equivalent a la meitat de la ciutat de Barcelona lentament. 

Tots els experts diuen que l’augment global de temperatures exposa zones de clima mediterrani com Catalunya, amb molts quilòmetres quadrats de boscos, boscos deixats massa sovint, a cremar cada cop amb més facilitat. I tots els experts diuen, també, que la crisi climàtica desplaçarà encara més persones de zones que seran literalment inhabitables, que no es podran habitar. D’això parlàvem, també, ahir amb Pep Guardiola.   


Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. 


I que tinguem un bon dia.

Més continguts de