‘«La España de los balcones» contra el diàleg’

"Convocar «la España de los balcones» a una manifestació en defensa de la unitat quan els sobiranisme té el govern anterior repartit entre la presó, l’exili i el processament és un pur disbarat"

Les portades d’ahir contra Pedro Sánchez (humiliació, punyalada, traïció) han donat lloc a la convocatòria d’una manifestació, aquest diumenge a Madrid, sota el lema “Por una España unida, elecciones ya”. Notin que es tracta d’un lema amb dos missatges: per Espanya, fora Sánchez. Qui s’embolica amb la bandera cada dia? PP, Ciutadans i Vox. Qui demana eleccions cada dia perquè ja es veuen presidents? PP i Ciutadans. Qui va portar ahir la batuta de la indignació? Casado i Rivera.

Total, que Casado i Rivera volen demostrar-li a Sánchez que el carrer està amb ells i, per això, juntament amb Vox assagen el pacte i porten al carrer la pressió a Sánchez perquè convoqui eleccions.

El PP, Cs i Vox acusen Sánchez d’“alta traïció” i agiten el carrer

El cartell de Ciutadans no pot ser més clar, la cosa va de desallotjar Sánchez de la Moncloa, mentre que el cartell popular va d’eleccions, però perquè guanyin els defensors de l’Espanya que Pedro Sánchez està traint. Casado va arribar a dir que Sánchez és president il·legítim.

El millor resum de la notícia el trobem aquest matí a la portada del monàrquic ‘Abc’, que fa un desplegament gràfic que estalvia comentaris. Estan assajant el pacte. A la portada, per cert, citen Alfonso Guerra. Perquè entre els socialistes també hi ha nervis perquè consideren que Pedro Sánchez, de tant parlar amb els independentistes, els farà perdre les eleccions autonòmiques del maig, com ja va passar fa pocs mesos a Andalusia. 

La teatralització de la política ja és total. L’apocalipsi que descriu la dreta nacionalista espanyola és una sobreactuació patriotera que viu de l’independentisme català. Algú dirà: “Home, és que els independentistes volen trencar Espanya”. És igual, els anys 2005 i 2006 l’independentisme era minoritari, la reclamació era un estatut i la histèria d’“España se rompe” era la mateixa que ara.

Casao i Rivera, i els socialistes amoïnats, fan una comèdia dolenta. Exageren el paper del relator, el fan servir per donar a entendre que Sánchez negocia amb Torra igual que negocien dos estats que no es refien els uns dels altres. És una vergonya: Rajoy va tenir un mediador quan hi va haver la DUI del 2017. Es deia Urkullu. Rajoy va tenir mediadors el 9-N del 2014: Rigol, Arriola, Serrano. Però això tant els fa.

Tant els fa que Pedro Sánchez votés a favor d’aplicar  el 155. Vejam una cosa: estem parlant del PSOE, del que es va abstenir per investir Rajoy, del PSOE de Borrell. Del que està fent vídeos pel món dient que “This is the real Spain”. ¿Saben on és avui, Pedro Sánchez? A Estrasburg, allà on acabarà el judici que començarà dimarts que ve, a dir a la Unió Europea que Espanya és una democràcia. Però a Casado i Rivera els és igual, vivim temps d’emocions en política i ara es tracta de presentar Sánchez com un Nicolás Maduro al qual el poble ha de fer caure a les places.

És veritat que Sánchez camina sobre un filferro molt prim, el dels 84 diputats, que no donen per gaire. Per això busca els vots d’Esquerra i el PDECat, perquè li aprovin els pressupostos. Però el joc al qual juga la dreta espanyola és desproporcionat, populista, perillós. Convocar “la España de los balcones” a una manifestació en defensa de la unitat quan els sobiranisme té el govern anterior repartit entre la presó, l’exili i el processament és un pur disbarat.

Perquè, a més a més, el diàleg entre Moncloa i Govern, fins i tot entre partits catalans, ja es veu que és molt incert, i que no produirà un referèndum d’independència la setmana que ve.

I, malgrat tot, em consta que a la Generalitat no volen fer descarrilar el diàleg, són conscients que el PSOE està pagant un preu i apel·laran a la valentia, el coratge i la confiança de Sánchez en la seva intenció de dialogar. Acabaran acceptant que el relator no sigui estranger, que sigui un espanyol neutral i independent.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.