L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Rajoy, el Prat i la corrupció'

“No por mucho madrugar amanece más temprano”. Rajoy mirava el rellotge. El temps que tenia per contestar se li feia llarg, molt llarg

Aquest matí, a la sessió de control del Congrés, Rufián li ha preguntat a Rajoy per les cues al control de passaports de l’aeroport del Prat, les cues per a les quals el delegat Millo demana una mica de “paciència” i “serenitat”.

Cito textualment algunes respostes de Rajoy:

“Estamos trabajando”, “Estamos tomando medidas”, “Espero que dentro de pocas fechas no me lo tenga que preguntar”, “Haremos un seguimiento semanal”, i al final, la traca, quan ha dit textualment que “al metro de Barcelona hi ha vaga i aglomeracions, i això fa molt de mal als ciutadans”, i una referència als Mossos i al metro de Barcelona que, francament, no l’ha entès ni ell.

No, el govern espanyol no sap resoldre un problema que ja fa més de quinze dies que dura, que demana més agents i més tecnologia. Barcelona li queda molt lluny, en tots els sentits, excepte quan es tracta d’espiar i de querellar-se.

Rajoy tenia un to baix, molt baix, aquest matí. No m’estranya: la Guàrdia Civil ha implicat la presidenta de Madrid, Cifuentes, en la trama de finançament il·legal del PP, per la qual ell mateix haurà de declarar des de la pantalla de plasma. Ahir el Congrés va reprovar el ministre de Justícia, el fiscal general i el fiscal d’Anticorrupció. Quan el PSOE li ha preguntat per la corrupció, Rajoy ha contestat: “Estamos mejorando”, “Tenemos que seguir perseverando”, “Apunte alguna idea”, i, cito textualment: “No por mucho madrugar amanece más temprano”. Rajoy mirava el rellotge. El temps que tenia per contestar se li feia llarg, molt llarg. Mirava el paper tota l’estona; Soraya, al seu costat, tenia la mirada baixa.  

Mentrestant, la fiscalia es querella contra la Generalitat per la compra d’urnes… abans que la Generalitat les compri.

D’això només se’n pot dir ‘querella preventiva’. El fiscal ha fet la següent deducció: si les urnes fossin per a unes eleccions, el Govern les demanaria a Madrid, com fa normalment, però el fiscal ha llegit declaracions de membres del Govern i creu que estan posant en marxa els tràmits per celebrar “un referèndum il·legal com a pas essencial en el procés de creació de l’estat català independent en forma de república” i, d’aquesta manera, “dinamita el sistema de distribució de competències”.

Amb aquesta acusació, insisteixo, preventiva, insòlita, perquè s’estarien jutjant intencions i no fets, recau per primera vegada sobre un membre del Govern l’amenaça de presó; en aquest cas, sobre la consellera Borràs, perquè un dels delictes que se li imputen és el de malversació, que comporta presó.

Som en temps d’empastifament, de guerrilles, de fets excepcionals, com aquesta querella preventiva, com les cues a les quals el govern espanyol no sap posar fi, com Rodalies, coses que ja comencen a semblar normals. I de fons, un govern dèbil al comandament d’un estat fort, que menysprea la voluntat democràtica de milions de catalans.