L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Partits sobiranistes, molts dels vostres votants no us entenen'

"Avui tinc la impressió que o els tres partits fan un esforç per pactar la investidura i un govern o aquesta podrà ser una decepció irreversible per als seus votants"

3 min

Jordi Sànchez ha enviat un escrit al Tribunal Suprem en què reclama al jutge Pablo Llarena que li concedeixi la llibertat provisional o que si refusa la seva petició se li concedeixin permisos extraordinaris perquè pugui assistir al ple de la seva investidura. El ple ja té dia, tal com ha confirmat oficialment avui el president del Parlament.

“Convocat el debat del programa i votació d’investidura del diputat Jordi Sánchez i Picanyol, candidat proposat a la presidència de la Generalitat, per dilluns 12 de març a les 10.00 h.” I, adjunt, el document de convocatòria amb la firma del president de la cambra.

Les preguntes ara són dues: el deixarà venir, el jutge? Vostès què creuen? Doncs jo tampoc. La segona és: en cas que vingui, tindrà el vots de la CUP, que són necessaris? Recordin que hi ha 70 diputats sobiranistes. Que la majoria absoluta són 68. Però que ara com ara Sánchez només té 64 vots perquè no té els quatre de la CUP (70 menys 4, 66) ni els dos de Puigdemont i Comín, a qui el jutge no deixa delegar el vot (66 menys 2, 64).

I aquí és on m’haig de referir per un moment al meu comentari d’ahir, del qual he rebut infinitat de respostes. Deia que el 21-D, els partits sobiranistes no van anar junts a votar però molts sí que hi van anar. Van anar a votar contra la repressió de l’Estat, a favor de la independència o del referèndum, triant el partit que més útil li semblava. I que avui, veure’ls tots tres, Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP incapaços de formar govern, era desesperant. Doncs continuem igual, o pitjor:

A Junts per Catalunya entenen la CUP, que volien Puigdemont, però estan enfadats amb la CUP perquè no entenen que no deixin els dos vots de Puigdemont i Comín, que no diguin: “No volem Sànchez, però és tan greu que l’Estat no deixi Puigdemont i Comín delegar el vot que ja el posem nosaltres”. Això ja ve d’una enganxada anterior: Junts per Catalunya entén que hi ha un pacte pel qual Torrent és president i Torrent convoca el ple d’investidura de Puigdemont. Esquerra va dir que no perquè això hauria costat amb tota probabilitat la inhabilitació de Torrent. A Junts per Catalunya s’esquincen les vestidures i diuen exhasperats: “Esquerra no vol Puigdemont, la CUP no vol Sànchez”.

En aquest punt és quan torno al meu comentari d’ahir: “quan estàs en emergència nacional esperes dels partits un altre comportament”. Es pot entendre que l’Estat està actuant d’una manera repressiva i exasperant, que un cop ha renunciat Puigdemont, calgui posar l’Estat en la dificultat d’impedir que Sánchez, que té tots els drets, sigui investit. Però el que molts votants no entenen és que els partits sobiranistes no es posin d’acord per formar govern. La gent els va donar el vot i la victòria el 21-D, la gent va respondre d’una manera excepcional. La resposta que està obtenint no ho és. Tenim el 155, l’administració està aturada. Què esperem a tornar a governar i procurar governar-nos tan bé com sigui possible?

Entenc que dins els partits hi ha gent amb causes judicials, a la presó o a l’exili i això condiciona comportaments polítics. Que tot és molt complicat. Que els mateixos partits, com diu avui en Salvador Cardús, són víctimes de tensions internes que portarien a ruptures. Però avui tinc la impressió que o els tres partits fan un esforç per pactar la investidura i un govern o aquesta podrà ser una decepció irreversible per als seus votants. Ja sabem que l’Estat i la seva repressió continuarà donant arguments, però així no es pot seguir.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I llibertat de moviments per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig i Anna Gabriel.

stats