L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Fer un referèndum vol dir perdre la por, per això ho castiguen'

"Es pot desarticular el referèndum, es pot inhabilitar un Govern i un Parlament escollits democràticament, però no es pot desarticular un país"

2 min

El govern espanyol ha triat el camí de la por. Tota la seva estratègia pública amb Catalunya consisteix a espantar, a amenaçar. Ja ho ha fet amb membres del Govern (quatre inhabilitacions), amb el Parlament (presidenta i mesa imputades), ara està espantant empreses que reben encàrrecs de la Generalitat, i ara acabin la seqüència amb mi: l’estat espanyol amenaça Govern, funcionaris i empreses... Qui és l’ultim col·lectiu que li queda per avisar? Nosaltres, els ciutadans, sobretot el 73% que diu que vol ser consultat encara que la consulta no fos pactada amb l’Estat.

La retòrica d’aquests dies a alguns mitjans parlen del referèndum com d’un delicte terrible: “La fiscalia estrecha el cerco”, “segar de raíz”, “impedir otra consulta ilegal”.

L’eficàcia de l’estat espanyol per detectar fins a qualsevol correu electrònic i desarticular la convocatòria del referèndum com el que desarticula un grup perillós equival a tractar la pretensió de posar uns urnes com una amenaça per a la seguretat nacional. I en una batalla així, la desproporció de forces és tan evident a favor de l’Estat que és probable que se’n surti.

Tothom sap, però, que el problema subsistirà, i subsistirà agreujat. Perquè en el fons de l’actitud del govern espanyol, ara ens mans del PP, hi ha la idea que no hi ha res a pactar ni a oferir. Ja no un referèndum, sinó cap canvi significatiu, acceptable a Catalunya.

Es pot desarticular el referèndum, es pot inhabilitar un Govern i un Parlament escollits democràticament (fet gravíssim), però no es pot desarticular un país. El govern espanyol ha renunciat a convèncer i ens anuncia descaradament que es limita i es limitarà a vèncer.

Aquests dies, amb motiu de la condemna, la tuitaire que va fer acudits sobre la mort en atemptat del president del govern de la dictadura Carrero Blanco, assassinat per ETA el 1973, hem pogut llegir articles lamentant la deriva autoritària d’un Estat que castiga la broma. No en llegeixo cap, especialment des de les esquerres, sempre tan atents a la defensa de totes les sobiranies, sobre la deriva autoritària d’un Estat que vol esclafar la solució democràtica a un conflicte. Com si això fos només “una cosa dels catalans”. Aquí podríem adaptar l’acudit del Jordi Duró. Sentències a tuitaires. Fer broma vol dir perdre la por, per això ho castiguen. Fer un referèndum vol dir perdre la por, per això ho castiguen.

stats