L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Pedro Sánchez, mai no diguis «No hi haurà independència»’
Pedro Sánchez no diria “No hi haurà independència” si no hi hagués una possibilitat que n’hi hagués. Per això té nou presos polítics i prohibeix paraules i llaços. L’Estat té la paella pel mànec i l’independentisme té les urnes.
Les eleccions al Congrés i al Senat són d’aquí quatre setmanes, i els partits espanyols tenen necessitat de mostrar que són i seran els més durs amb l’independentisme. Els tres de dreta i extrema dreta nacionalista espanyola viuen electoralment del 155, i el PSOE, favorit a les enquestes però titllat de traïdor per la dreta, ha de fer esforços per ser dur i evitar qualsevol sospita de contagi dels sobiranistes. I per això ahir Pedro Sánchez, a Tarragona, va dir: “Que deixin d’enganyar ja els catalans. La independència no es produirà. No només perquè sigui inconstitucional o perquè la comunitat internacional no la reconegui, sinó perquè els catalans no la volen. Que siguin valents i diguin als catalans que els han enganyat”.
Home, que els catalans no la volen és, com a mínim, audaç. Com ho sap que no la volen, si no hi ha hagut un referèndum pactat amb l’Estat? Com ho saben, si el 9-N i l’1 d’Octubre van ser perseguits per la justícia i per la policia? La veritat és que Pedro Sánchez no diria “No hi haurà independència” si no hi hagués una possibilitat que n’hi hagués. Encara que sigui remota en el temps, tots els poders de l’estat espanyol, de la Corona a l’últim caporal de la Guàrdia Civil, està en alerta des de fa temps davant aquest supòsit, per això té nou presos polítics i prohibeix paraules i llaços. L’estat espanyol ha pres nota que milions de catalans accepten l’autoritat de l’Estat per imperatiu legal, per la força, però no per convicció. L’estat espanyol sap que ha perdut l’autoritat moral sobre més de dos milions de catalans. Ho va dir l’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, en l’entrevista d’aquest cap de setmana, quan explicava en què ha convertit l’Estat l’escena dels Jordis desconvocant la protesta del 20-S sobre els cotxes: “Crec que la imatge posats a sobre del cotxe la Guàrdia Civil va fer que a partir d'aquell moment estigués justificat absolutament tot el que els passi. Perquè un dels guàrdies civils un dia declarava: “El cotxe la Guàrdia Civil és un símbol d'autoritat”. Tu puges a sobre i sembla que estiguis qüestionant aquella autoritat. I aquest és el problema, que hi ha un plantejament autoritari de les coses que fan que siguin incapaços d'entendre que quan un puja en un cotxe que ja està destrossat de la Guàrdia Civil per desconvocar una manifestació, no vol dir que estigui atemptant contra el principi d'autoritat”.
Els crits de Sánchez són una mena d’invocació dita per allunyar els mals esperits, per combatre la moral de resistència del moviment independentista, que, acostumat a fer història, i a fer-la ràpidament, ara se li fan llargues les hores esperant un nou gir estratègic. L’Estat té la paella pel mànec i imposa la presó preventiva i un judici obsessiu. L’independentisme té les urnes, una vegada més, i per a això no falta pas gaire, falten quatre setmanes.
