L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Consulta? Quina mena de consulta?'

Els riscos de l’acord són evidents. Tret que Esquerra estigui molt segura que, fins i tot en el supòsit que la negociació no surti bé, haurà valgut la pena intentar-ho, perquè serà la referència catalana de pacte a Madrid i el pal de paller d’un govern de coalició a Catalunya

Tal com avançàvem ahir, el consell nacional d’Esquerra va donar suport al pacte amb el PSOE, i ho va fer de manera gairebé unànime: 196 vots a favor, 4 abstencions i tres vots en contra. Esquerra va demostrar ahir que és un partit arrenglerat darrere el lideratge de ferro d'Oriol Junqueras, que ningú no discuteix, excepte la justícia espanyola, que l’ha inhabilitat. 

Amb la llum verda que va donar ahir Esquerra, Pedro Sánchez serà investit dimarts que ve, l’endemà de Reis, com a president del govern espanyol. L’acord d’investidura preveu la creació d’una taula de diàleg. Formada per qui? L’acord no ho diu, només diu que serà paritària. Esquerra diu que hi han de seure els dos governs, més encara, els dos presidents. Com saben, el president Torra ja va dir ahir que no se sent vinculat per l’acord, però ahir al vespre, Pere Aragonès hi va insistir.

El consell nacional d'ERC valida el pacte amb el PSOE i Sánchez serà investit president

L’acord preveu que el que decideixi la taula sigui sotmès a consulta dels catalans. Però això fa aparèixer un altre problema, i és que, tal com recull avui l’Aleix Moldes, el Tribunal Constitucional prohibeix els “referèndums autonòmics” (excepte si són per ratificar un Estatut). En la sentència contra l’1 d’Octubre, el TC va interpretar que la Constitució exigeix que es consulti a “tots els espanyols”, de manera que per fer un referèndum o una consulta a Catalunya caldria reformar la llei orgànica que regula els referèndums i és obvi recordar que ara mateix no hi ha la majoria política per fer-ho. Per això l’acord entre el PSOE i Esquerra parla de consulta “d’acord amb els mecanismes que pugui preveure el sistema juridicopolític”, sense especificar quins.

Ja es veu, per tant, que el pacte que Esquerra ha firmat amb el PSOE té riscos d’inconcreció. Però a la part espanyola, sobretot, a la dreta de la part espanyola, l’acord és una humiliació i una vergonya. Mirin aquests titulars:

“Sánchez accepta un referèndum en el qual només decidiran els catalans”

“Referèndum sense Constitució”, “Acord per celebrar una consulta en la qual només votarien els catalans”. “El text evita de forma expressa el terme «constitucional » i preveu la creació d’un «nou sistema » que esquivi la carta magna”. O aquest altre:

“Les mesures acordades es podran sotmetre a «consulta a la ciutadania de Catalunya »”.

No sabem qui seurà a la taula de diàleg, sobre què podran negociar, si hi acabarà havent una consulta i sota quina fórmula jurídica. Com passa tantes vegades en política, es comença a caminar per un camí fins ara desconegut, vejam fins on ens porten els fets consumats.

Els riscos de l’acord són evidents. Que Esquerra se la juga també és clar. Tret que Esquerra estigui molt segura que, fins i tot en el supòsit que la negociació no surti bé, haurà valgut la pena intentar-ho, perquè el partit haurà quedat instal·lat en la centralitat, serà la referència catalana de pacte a Madrid i el pal de paller d’un govern de coalició a Catalunya. 

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.