L’anàlisi d’Antoni Bassas: “O Espanya negocia amb Catalunya o aniran caient governs”

"Ahir el fiscal va dir que «aquest judici és el triomf de la democràcia». Això és el que necessita repetir-se Espanya per dormir tranquil·la. Ara el PP ens pot fer creure que amb repressió, 155, judicis o l’exèrcit s’acaba Catalunya. Fins que no negociï amb Catalunya, Espanya no hi dormirà pas"

El Congrés de Diputats va certificar ahir que Pedro Sánchez no podrà aprovar els pressupostos, i demà sabrem quin dia seran les eleccions, potser seran d’avui en dos mesos o d’avui en dos mesos començarà la campanya electoral.

Els partits espanyols entren en campanya després del rebuig als pressupostos

A Pedro Sánchez li han faltat els vots dels independentistes catalans, Esquerra i el PDECat. Els mateixos independentistes que el van fer president l’han deixat caure ara. Davant d’aquesta situació un es pot preguntar per què el van investir, si es tractava només de fer caure el govern del PP, que seria és una raó suficient tenint en compte tota la repressió, però no seria una situació prou aprofitada. Si hem dit que a Catalunya cal fer política, per què no se n’ha fet? És a dir, que els independentistes han fet caure Sánchez és una veritat aritmètica, però la política, per sort i per desgràcia, és més complicada. Pedro Sánchez tira endavant una taula de partits amb un relator. Que el PP i Ciutadans li diguessin “traïdor” és indecent, però cadascú fa la política com és, el problema no és tan sols que el PP li digués traïdor, o que els socialistes perdessin el govern d’Andalusia “per culpa de Catalunya”, sinó que Felipe González i els cors mediàtics van posar el crit al cel. Si fins i tot dins el PSOE l’independentisme contamina tothom que el toca, Sánchez havia de ser valent per continuar la negociació, i no ho ha sigut. Perquè els seus (els que van votar amb ell el 155, els que es diuen com ell “constitucionalistes”) li diuen traïdor. I els independentistes li diuen: si no et mous, com vols que t’aprovem els pressupostos el mateix dia que el fiscal ens demana 25 anys per rebel·lió? Algú em dirà: “Home, és que això és un judici i la judicatura va per un cantó i la política per un altre". Ho sento, però a Espanya no. I en relació amb Catalunya, menys.

En definitiva, que anirem a eleccions. I el tema serà Catalunya, altra vegada. Governar contra Catalunya fa guanyar eleccions a Espanya, i cauran sobre nosaltres totes les amenaces apocalíptiques imaginables. I si el PP, Ciutadans i Vox sumen prou escons per governar, intentaran complir-les.

Els deia que la veritat aritmètica és que els independentistes catalans hauran fet caure el govern de Sánchez, però això és el que es veu si mirem la realitat amb 'zoom'. Si l’ampliem, el que fa caure Sánchez, i va fer caure Rajoy, i farà caure tots els presidents que vindran en el futur, és Catalunya. Fa 13 o 14 anys l’independentisme tenia un 12% de vots. Ara té el 48% dels vots. I si Espanya s’entesta a reprimir amb violència, a jutjar o a insultar, Catalunya no se’n sortirà però Espanya tampoc. Si tractes de radioactius la meitat dels catalans, ho contaminaràs tot. I l’Estat no n'aprèn. Vegin la secretària d’estat d’Espanya Global, Irene Lozano, la de la campanya "This is the real Spain", explicant el judici a la cadena britànica Sky News. Diu que votar i fer l’amor està permès, però sense permís és com fer l’amor sense permís, una violació. El periodista gairebé cau de la cadira.

L’estat espanyol es nega a admetre que no gestiona bé la seva diversitat, i l’acaba criminalitzant. I mentre una secretària d’estat va fent comparacions odioses per les teles, a la mateixa hora, a Westminster, a la Cambra dels Comuns, l’'speaker' recorda Carme Forcadell: "Recordo bé quan vaig rebre Carme Forcadell aquí, i va ser un privilegi. Seria totalment pertinent un debat en aquesta cambra sobre la independència de Gal·les. Els seus membres tenen immunitat i no poden ser perseguits pel que diguin en exercici de la seva llibertat d'expressió".

El president del Parlament britànic diu que permetria un debat sobre la independència i dona suport a Forcadell

I si la senyora Lozano obre el 'Washington Post' es trobarà amb aquest article, titulat "No és només un judici als separatistes catalans. La democràcia també va a judici a Espanya”.

“La mateixa viabilitat dels estats democràtics de ciutadania diversa i dividida també va a judici. En el fons, el judici d’Espanya és sobre si les democràcies poden gestionar els desacords profunds entre els seus ciutadans i mantenir el seu compromís amb la democràcia”.

I diu la columnista, professora de Georgetown: era legal el referèndum? No. Era un delicte? No. Va ser violent? “Sembla prou evident que l’única violència real que va tenir lloc va ser causada per la Policia Nacional per aturar el referèndum per la força”.

Ahir el fiscal va dir que “aquest judici és el triomf de la democràcia”. Això és el que necessita repetir-se Espanya per dormir tranquil·la. Ara el PP ens pot fer creure que amb repressió, 155, judicis o l’exèrcit s’acaba Catalunya. Saben que és mentida. Fins que no negociï amb Catalunya, Espanya no hi dormirà pas.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de