L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La decisió correcta de Torra'

"El problema és que el rei, el 3 d’octubre, no va voler distingir entre defensar la unitat d’Espanya i avalar la repressió"

El president Torra ha anunciat que assistirà, aquest vespre a Tarragona, a la inauguració dels Jocs Mediterranis. La mateixa Generalitat havia generat expectació sobre l’assistència presidencial, que durant unes hores era que no, i per tant hem esperat a dos quarts d’una, hora de la compareixença televisada en directe de Torra, per fer aquest comentari.  

Torra acudirà finalment a la inauguració dels Jocs del Mediterrani a Tarragona on coincidirà amb el rei Felip VI

Segons el nostre punt de vista, Torra no tenia més opció i no anar-hi hauria sigut un error, perquè els Jocs són a Catalunya i ell n’és el president. Perquè la Generalitat (Mas i Puigdemont, concretament) va ser clau perquè es fessin els Jocs quan l’estat espanyol va fer el ronso amb els diners i Tarragona 2017 va haver d’enderrerir-se fins a esdevenir Tarragona 2018. Perquè tot l’espai que no ocupis tu serà ocupat pels altres. Perquè cal administrar molt bé les absències clamoroses, i aquesta no era la millor opció perquè els tarragonins no s’ho mereixen en un dia històric, d’orgull comprensible.

Torra ha llegit un discurs que també hauria servit per justificar l’absència. Vull dir que després del memorial de greuges que ha deixat anar (repressió, presó, exili, persecució de drets) hauria pogut dir “i per això no hi vaig”. Però ha acabat dient “i malgrat això, hi vaig”.

"Torra també ha anunciat que el Govern deixarà d'anar als actes convocats per la Corona i ha advertit que el rei no serà convidat a cap acte que faci la Generalitat"

Però atenció, perquè la Generalitat ha trencat avui de facto la relació amb el rei: Torra també ha anunciat que el Govern deixarà d'anar als actes convocats per la Corona i ha advertit que el rei no serà convidat a cap acte que faci la Generalitat. A més, Torra ha renunciat a la vicepresidència d’honor de la Fundació Princesa de Girona. El president ha afirmat que no volen fotos amb els qui “avalen i animen la repressió”: “El 21-D van guanyar els republicans, que no som súbdits, que som ciutadans”.

Algú dirà que el debat polític, la Generalitat l’ha d’establir amb el govern espanyol, no amb un cap de l’estat políticament irresponsable com és el rei. El problema és que el rei, el 3 d’octubre, no va voler distingir entre defensar la unitat d’Espanya i avalar la repressió (amb poc ens conformàvem), entre tranquil·litzar els espanyols i excloure més de dos milions de catalans. Tothom pot entendre que el rei no es posi del costat dels independentistes i dels republicans (allò que li va dir Alex Salmond a Ricard Ustrell: si vols deixar sense feina el rei o te’n vols anar del seu regne, no et veurà amb bons ulls), però no es pot entendre que sigui incapaç de fingir un bri d’empatia en el regne de la interpretació simbòlica en què treballa, el regne del teatre institucional en què son pare ha fet remarcables equilibris, almenys fins al 1981. Felip de Borbó tenia marge el 3 d’octubre i no el va voler fer servir. Algú va sentir Isabel II renyant els escocesos per voler-se independitzar? Oi que no?

Com dèiem ahir, la carta de Mas, Puigdemont i Torra al rei estava destinada a no obtenir resposta reial, i els presidents ho sabien. Estava destinada, com el discurs d’avui, a amplificar el missatge polític, més interessat a dir que som republicans que no pas a dir que som catalans, potser perquè tots els independentistes són republicans. Però com que no tots els republicans són independentistes, avui han rebut una nova invitació de Torra a sumar-se al projecte.  

Avui el president de Catalunya ha solemnitzat el trencament formal amb la Corona espanyola perquè no es pugui dir que hi ha normalitat a Catalunya. Però això ja ho sabíem. Ara, que prepari bé la reunió amb Pedro Sánchez.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de