L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Si no es pot parlar d'independència, Zaragoza, de què serviu?'

"Saben què passa si la política parlamentària no s’ocupa sense restriccions ni sense por del que passa al carrer? Que el carrer els desbordarà. I un cop el carrer els desborda, pot passar tot. Mirin l’1 d’octubre"

Abans-d’ahir un milió de persones van tornar a sortir al carrer per la llibertat dels presos polítics i per la independència, i, per tant, ahir era el dia de saber com recollirien els partits una clamor (mai més ben dit) d’aquesta magnitud. ¿I saben aquella situació una mica ridícula d’engegar el cotxe i que se’t cali a continuació? Doncs igual.

A primera hora del matí, el PDECat i el PSOE pacten amb el PSOE una moció que insta el govern espanyol a dialogar “sense imposicions ni impediments”, però “en el marc de la llei”. Expliquem avui a l’ARA que, segons fonts del PDECat, el text estava acceptat per Esquerra.

El cas és que a la tarda Esquerra anuncia que no hi dona suport i diu a Twitter que no hi està d’acord per això del diàleg dins la llei. Al vespre, Twitter s’incendia contra el PDECat i torna a sortir allò de les monedes de plata, i el PDECat retira la moció i carrega contra el PSOE per haver aprovat al matí al Senat un text amb Ciutadans en contra de fer un referèndum. Apassionant. No es pot fer pitjor l’endemà d’una manifestació a la qual la gent va anar perquè sabia que no podia fallar, sense alegries, només amb aquell sentit del deure.

L’episodi d’ahir és fatal: ens deixa l'enèsima prova que el PDECat i Esquerra, que tenen els seus líders a la presó i a l’exili, que governen en coalició, que tenen votants intercanviables, no consensuen les seves estratègies davant el govern espanyol. Cap dia, però encara menys l’endemà de l’Onze de Setembre, es pot pactar una moció tan simbòlica com la del diàleg sense saber exactament què s’està pactant.

Això pel que fa a la part catalana. Pel que fa al PSOE, també van servits (tot i que des d’ahir tenen un altre problema, que és si la tesi de Sánchez la va escriure ell i si conté plagis). Però dic que van servits perquè han de fer equilibris. Sánchez envia Borrell a la BBC a dir que ell, personalment, no voldria que els presos estiguessin en presó preventiva mentre esperen el judici, i diu ‘urbi et orbi’ que Catalunya és una nació. Quan el PP i Ciutadans es posen les mans al cap, el PSOE pacta la moció amb el PDECat però diu que el diàleg ha de ser dins la llei i, com que, segons el PSOE, la llei no permet un referèndum com a Escòcia, dialogar amb els independentistes és possible però, oh, prodigi, no té costos polítics. I per si no quedés prou clar, aproven un text al Senat amb Cs i el PP en contra de fer un referèndum. Perfecte. El PSOE es presenta dient que ells no són el PP, que cal fer política, que cal fer política per resoldre la demanda independentista, però diuen, com José Zaragoza ahir, que d’independència no se’n pot parlar, o com la ministra Batet avui, que sí que es "pot parlar" d'independència però ha avisat que "no hi pot haver un acord en aquesta matèria".

Tot plegat és penós. Vostès són parlamentaris. Parlin. Si volen fer una diferència significativa, si volen passar per la política havent fet alguna cosa que valgui la pena, parlin. Ara, si els espanta Twitter i el PP, no cal que facin res.

Ja els vaig dir ahir que la posició catalana està condicionada per les ferides que va deixar el tempestuós final de la legislatura passada entre Puigdemont i Junqueras i altres dirigents. Però la posició del govern del PSOE no pot ser més acomplexada.

Doncs mirin, si no es pot parlar d’independència, ¿de què es pot parlar? Si no es pot parlar d’independència, després de tot el que ha passat, estan dient a la gent que vostès són útils. Saben què passa si la política parlamentària no s’ocupa sense restriccions ni sense por del que passa al carrer? Que el carrer els desbordarà. I un cop el carrer els desborda, pot passar tot. Mirin l’1 d’octubre.

El jutge de les càrregues de l'1-O cita com a investigats cinc policies nacionals més

Cinc policies nacionals més investigats pel jutge per la brutalitat amb què van actuar contra el referèndum. Un policia va clavar tres cops de puny a un home que tenia les mans enlaire. Segons el jutge, els policies investigats (que estan identificats) van pegar “de manera indiscriminada” sense que ningú els hagués intentat agredir. Van colpejar a “la zona superior del cos”, la qual cosa incompleix protocols policials.

Si no volen tornar a repetir errors com aquest, parlin. Perquè el carrer continuarà parlant.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de