L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La patrulla canina'

De la mateixa manera que la pandèmia ha canviat la nostra distància social, fins al punt que fa setmanes que no toquem ni veiem personalment ningú que no sigui de la família, l’estat d’alarma ha modificat la nostra relació amb l’autoritat. Ens han obligat a quedar-nos a casa i ens hi hem quedat durant setmanes (avui comença la setena setmana de confinament en milers de cases de Catalunya), ens diuen que podem sortir amb la canalla i hi hem sortit. De cop i volta, tot són ordres i instruccions. I aquest estar pendents de les mesures excepcionals pròpies d’un estat d’alarma ens passa enmig d’un trencament de les rutines més personals, com anar a l’escola, anar a treballar o cuidar els pares grans o sortir a fer esport o a divertir-se.

Ahir va sortir la canalla i avui hi ha exclamacions per si no es van respectar les normes i les distàncies.

No ho sé, segur que hi va haver de tot, però tanta exclamació i tan esquinçament de vestidures pel comportament dels altres és la prova del cansament mental a què el confinament ens està castigant cada dia que passa.

Per això, mentre hem d’estar pendents de què mana l’autoritat competent, no hem de parar d’exercitar la nostra responsabilitat individual. De la mateixa manera que hi ha qui fa esport a casa mentre espera poder sortir a fer esport a fora, convé fer l’esport mental de comportar-se, a fora i a casa amb sentit comú i amb sentit de comunitat i exercitar la responsabilitat individual, que, entre altres coses, avui, vol dir que tu no ets especial, que les normes que s’han dictat també són per a tu.

Molt especialment a les xarxes socials, on la patrulla canina es dedica a posar multes morals i a detenir amb la mirada els altres sense tenir en compte que potser no sap res de les circumstàncies dels altres.

Avui aquesta responsabilitat individual passa per ser molt prudent a l'hora de tornar a fer vida normal, dins el desconfinament que ens és permès. No perdem de vista que a les UCI hi tenim més de 800 persones i que n’han mort més de 9.700.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics i exiliats, i que tinguem un bon dia.