L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'article de Junqueras'

L’històric article d’Oriol Junqueras d'ahir a l’ARA té dues conseqüències. Una d’immediata: li aplana el camí dels indults a Sánchez. Sentin el que deia ahir mateix el ministre i home fort del PSOE José Luis Ábalos: “En aquesta autocrítica que fa Junqueras, aquesta revisió sobre les actuacions, queda clar que aquest marc polític, aquest marc de diàleg, ha d’estar lògicament dins de la legalitat”.

"Autocrítica” i “revisió”. Si el teu adversari fa autocrítica pública, donar-li l’indult ja està més justificat davant els que diuen, com el PP, que als presos independentistes catalans, ni aigua. 

I així també ho entenen els mitjans espanyols, encara que amb diferents graus d’entusiasme. A El País diuen: “Junqueras aplana els indults a l’allunyar-se de la via unilateral”, com dient que aquest era el gest que el PSOE estava esperant. A El Mundo, “Junqueras assumeix els indults de Sánchez però exigeix el referèndum. El líder d’ERC dona oxigen al govern a l'agrair la mesura de gràcia i qüestionar la via unilateral”.

O sigui, sí que assumeix els indults però en vol més i salva el PSOE. I a La Razón: "Sánchez i Junqueras obren la via al referèndum pactat. El líder d’ERC fa un gir al renunciar a la unilateralitat en un gest per treure pressió a Sánchez".

Però com que La Razón està intentant que la Plaza Colón de Madrid s’ompli aquest diumenge contra els indults, és a dir, contra Sánchez, vol espantar el personal amb l’anunci que queda oberta la via al referèndum pactat, que és una interpretació que ja li agradaria a Esquerra mateixa que fos veritat.

Amb tot, el més interessant és que La Razón ja sap com acabarà tot:

“La Moncloa buscarà conduir la negociació a una votació sobre un nou Estatut amb més finançament i més competències”. Això ja li agradaria al PSOE que fos la veritat mateixa.

Per tant, primer objectiu de l’article de Junqueras, l’immediat, aconseguit: ajudar el PSOE i tirar endavant els indults. Pensin que veníem de l’octubre del 2019, quan Junqueras va dir que l’indult “se’l poden fotre per on els hi càpiga”. Ara ja no.

Però el segon objectiu és el que justifica que de l'article en diguem històric, perquè el president d’Esquerra renuncia a la via unilateral, de moment: “Altres vies no són viables ni desitjables en la mesura que, de fet, ens allunyen de l’objectiu que cal assolir”. Recordem que eren Oriol Junqueras i Marta Rovira els que més van empènyer per la via unilateral l'octubre del 2017, i els que més van advertir que l’Estat mai no pactaria un referèndum d’independència amb Catalunya.  

Amb l’article d’ahir, Junqueras deixa escrita la doctrina que ja feia temps que dibuixava, remarca que encara que estigui inhabilitat per a càrrec públic és ell qui mana al partit del president de la Generalitat –fins al punt que el seu article treu protagonisme a la trobada d’ahir entre Aragonès i Sánchez– i posa una cortina de fum en el fet que el president republicà de la Generalitat anés a Foment del Treball a un acte de reconeixement a l’editor del principal diari de Catalunya, que és un diari de lleialtat monàrquica, com va dir ahir el seu editor, el comte de Godó.

El gir d’Esquerra és nítid, i en certa manera arrossega Junts i la CUP. Junts perquè comparteixen govern i la CUP perquè va investir Aragonès des de les primeres votacions fallides.

Per això a la CUP li ha faltat temps per publicar un article, també a l’ARA, on hi diu: "El diàleg en el marc de la Constitució espanyola és equivalent a obrir un pany amb la clau equivocada. No té sentit, ni més recorregut que el gest d’intentar obrir-lo", i recorda que "la taula de diàleg s’aconsegueix amb les mobilitzacions del Tsunami Democràtic" i que el govern espanyol busca ara rebaixar la tensió tancant amb els indults "un cicle de lluita i d’organització". 

Els indults i la reunió de la taula van en la línia del que van acordar Esquerra, Junts i la CUP: seiem amb Madrid a veure fins on arribem, i si això no funciona, el maig del 2023 anem a una qüestió de confiança, i la CUP, amb Junts o sense, pot fer caure el Govern Aragonès, forçar la dissolució del Parlament i anar a eleccions anticipades. O sigui que amb l'acord implícit de tots els partits independentistes, Esquerra i el PSOE han comprat temps, i el temps acostuma a anar a favor de qui vol que el seu projecte sigui l’hegemònic.

Tot això és una claudicació? Mirin, que la repressió ha passat una factura molt cara és un fet. Però també és un fet que l’Estat veu que l’independentisme no para de guanyar eleccions i condiciona la política a Espanya i la seva imatge exterior. I és un fet que l’independentisme demanava diàleg (“Sit and talk”) i que quan es va aplicar el 155 i la Generalitat va quedar suspesa, no hi va haver cap revolta popular.

Finalment, de l’article de Junqueras el paràgraf que més interpel·la l’independentisme és el que diu, parlant de l’octubre del 2017: "Hem de ser conscients que la nostra resposta tampoc va ser entesa com a plenament legítima per una part important de la societat, també de la catalana". I "estén la mà" a tots aquells que "es van sentir exclosos" de l'1 d'Octubre.

Un referèndum que precisament vol que voti tothom no exclou ningú. De fet, defensant el referèndum s’estava defensant drets civils que són universals. Si molts catalans se’n van sentir exclosos va ser, sobretot, per la por que l’Estat va aconseguir insuflar amb l'amenaça de la violència. 

Sí, entrem en una època de política, de matisos, d’un temps més lent (com ja els vaig dir), sense cap èpica, amb guanys probables i renúncies segures, entre dos països separats per un món: el que a Catalunya és un mínim, a Espanya és un màxim. I ja fa dècades que estem així.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia del covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.