L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La crítica de Joan Font, de Bonpreu, a les administracions'

Com que fa dies que no ens veiem, repassem on som: a partir d’avui es pot presentar la declaració de la renda; avui compareix el president Aragonès en roda de premsa amb la sequera de fons, que se’ns tira a sobre perquè no hi ha pluges a la vista; la Junta Electoral s’ha de pronunciar aquesta setmana sobre la retirada de l’escó a la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, i ha transcendit una causa secreta (que malament que guarda els secrets la justícia espanyola!) que diu que la Guàrdia Civil creu que la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, formava part del grup de dirigents de Tsunami Democràtic i precisa, fins i tot, que es comunicava amb el nom en clau de Matagalls. Fa quatre anys que s’investiga Tsunami Democràtic i de demà en un mes començarà la campanya electoral de les municipals.

Però avui, enmig d’aquest panorama i mentre recuperem els nostres quefers habituals, m’agradaria subratllar algunes de les respostes de l’entrevista que Esther Vera va fer al president de Bonpreu, Joan Font. 

Ho destaco perquè Bonpreu ha tancat l’any passat amb 2.076 milions de facturació i 9.600 persones contractades. Només l’any passat va créixer més de 900 treballadors. No és casualitat: en els últims set o vuit anys, Bonpreu ha invertit més de 1.000 milions d’euros i té més de 200 establiments a Catalunya.

O sigui que no estem parlant d’economia especulativa i rendes del capital, sinó d’economia productiva intensiva. Amb un punt de novel·lesc: Font va començar a treballar de ben jove al mercat, preparant les parades de bacallà, olives i pesca salada del seu pare.

Li pregunten què li costa més: trobar treballadors o trobar crèdit? I respon: "Treballadors. En aquest país tenim una situació una mica contradictòria: tenim taxes d’atur del 9% i el 10%, però les empreses no trobem gent per treballar". Què ha de tenir un treballador perquè vostè el fitxi?, segona pregunta. "Una cosa molt senzilla: actitud i ganes de treballar. Si té això li trobarem un lloc de treball segur. Em sembla que ara ja tenim llocs de treball a la carta: pots fer 10 hores, 20, 30, 40, caps de setmana, nit, dia, ofici, no ofici, molt qualificat, menys qualificat..." 

Joan Font no ha amagat mai que és independentista i la llengua de l’empresa és el català, però això no li impedeix ser crític amb la Generalitat, la d’ara i la d’abans: "No puc estar satisfet, perquè la ineficiència de la nostra administració és bestial. L’administració espanyola no està gaire millor, tampoc, però nosaltres tenim un sistema de gestió pública molt dolent, molt ineficient, costa molts diners. No s’està acostumat al rendiment de comptes ni de temps, i jo soc bastant pessimista en aquest tema". 

Font fa una crida a la responsabilitat individual, a entendre que els resultats només arriben des de l’exigència. I assenyala un problema de la Generalitat, i en general de tots els nivells de govern, pel qual tots els governs passen de puntetes: la ineficiència de les administracions.

Ho diu algú que ha predicat amb l’exemple: començant a treballar de matinada i estudiant de nit. Que ha reinvertit beneficis, que es reuneix cada dissabte amb el seu comitè de direcció per prendre decisions. Que dirigeix una empresa que ha anat creixent a poc a poc, amb seguretat i també a còpia d’errors, fins a agafar volum i velocitat de creuer. Estaria bé que els governs fessin cas de les crítiques de Font.

Bon dia.