L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'ERC i Junts, no teniu remei'

Esquerra i Junts governen i, en canvi, sempre sembla que el més important per a ells siguin els partits i que el fet de ser al Govern sigui subsidiari. I això és un error. Perquè ¿com explica la seva posició al món, el govern de la Generalitat?

3 min

Havien tingut des del juliol per parlar, Esquerra i Junts, Pere Aragonès i Jordi Sànchez, sobre qui aniria a la taula de diàleg. I tot va acabar ahir, a correcuita, 24 hores abans de la reunió amb el govern espanyol i una hora abans que comencés la reunió del consell executiu.

La setmana passada, que el president Aragonès preguntava amb un deix d’urgència i desconfiança al secretari general de Junts, Jordi Sànchez, qui aniria a la taula de diàleg per part de Junts, la resposta va ser que si no venia el president espanyol a Barcelona la taula es convertiria en una mena de comissió bilateral de traspassos ampliada (jo en deia una bilateral “de luxe”) i que Junts no volia contribuir-hi. Però al final, el president espanyol anuncia que vindrà.

I ara que resulta que ve Pedro Sánchez, sembla que Junts ha hagut de buscar-se una altra excusa perquè la gent vegi que no hi creu, en la taula, i marcar distàncies amb Esquerra. Però si no hi creus (i en tens motius) deixa que s’estavelli ella sola. És a dir, si sents Pedro Sánchez dient que si la banda catalana vol parlar de referèndum el diàleg durarà poc, ves a la taula i constata-ho. 

I si parlem d’Esquerra, el partit de Junqueras ha fiat la seva estratègia al diàleg amb el govern espanyol. Quan veu que si Sánchez no ve a Barcelona la taula ja no tindrà cap credibilitat (i ja no en tenia gaire), fa mans i mànigues perquè Sánchez vingui i accepta que es reuneixi amb Aragonès tots dos sols i entri a saludar a la taula i a fer-se la foto. 

Esquerra i Junts volen salvar l’essència de les seves posicions, no volen ser confosos amb l’altre. Però Esquerra i Junts governen i, en canvi, sempre sembla que el més important per a ells siguin els partits i que el fet de ser al Govern sigui subsidiari. I això és un error. Perquè ¿com explica la seva posició al món, el govern de la Generalitat? El relat de la Generalitat és que el conflicte entre Catalunya i Espanya és un conflicte polític, que necessita ser resolt políticament, no amb policies, jutges i guerra bruta. Però a l'hora de seure i parlar, els dos membres del Govern es barallen i no es posen d’acord per la composició de la taula. Un diàleg entre governs no tindrà un dels dos partits del Govern. No és seriós. Així ningú se’t pot prendre seriosament.

Perquè el que tenim avui és que Aragonès deixa Junts fora de la taula i Junts no serà en una taula amb el govern espanyol. Qui hi surt guanyant? Madrid, com sempre, però amb autogol independentista.

Com deu riure Pedro Sánchez. Ja veníem del gol que va marcar la setmana passada, quan va aconseguir que el titular fos “Catalunya no vol una inversió de 1.700 milions” perquè el president Aragonès va començar a dubtar i a virar cap al no a l’ampliació després d’un acord del seu govern amb Aena. Pedro Sánchez va aconseguir tapar, fins i tot, que una vicepresidenta seva, Yolanda Díaz, vingués a Barcelona a fer-se la foto a la Ricarda i a mostrar a tothom la divisió dins del govern espanyol. Pedro Sánchez va surfejar aquesta onada. Els últims dies s’ha fet pregar, aconseguint que en comptes de parlar dels continguts de la taula es parlés de si ell venia o no venia i de quin dia seria la reunió. Va concedir els indults i ara ve a Barcelona, es farà la foto i el món veurà que ell dialoga. És que ahir es va permetre dir: “Que no eren vostès els de sit and talk?” Quina ironia, l’estat espanyol dialoga! Quan resulta que el jutge processa 13 membres dels CDR per terrorisme, quan Roger Torrent anirà aquest matí a declarar al tribunal per haver permès l'aprovació d’una moció parlamentària a favor del dret d'autodeterminació i una altra de reprovació de la monarquia, quan la Fiscalia tornar a obrir el cas de Tamara Carrasco, a qui la jutge va absoldre amb una sentència en què criticava la inconsistència dels informes de la Guàrdia Civil i d'acusació de la mateixa Fiscalia.

La crisi d'aquestes últimes hores posa en risc l’estabilitat del Govern. Que ja no era gaire estable. Al febrer, 700.000 votants independentistes es van quedar a casa. I tot i això, la gent que va anar a votar independència va donar una victòria del 52%, va donar la majoria absoluta en vots que els partits havien demanat. I malgrat tot, van estar tres mesos per formar govern, i van salvar-ho pels pèls. Aquest Govern només té quatre mesos de vida, un dels quals ha sigut agost. I ja torna a estar en crisi. Sempre hem d’estar igual? Tot ha de ser sempre agònic i pesat? 

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats