L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Junts i no entrar al govern'

Ahir va sortir Pedro Sánchez a prometre que a finals del mes d'agost s'hauria aconseguit vacunar de manera completa el 70% de la població adulta espanyola. De fet, fins i tot va concretar un calendari: 5 milions de vacunats cap al 3 de maig i així anar pujant fins a arribar a finals d’agost amb els 33 milions de vacunats, que és aquest 70% de població adulta.

Com diu avui Mariona Ferrer des de Madrid, això és una pluja de vacunes, i ja sabem què ha passat amb les vacunes fins ara i què ha passat amb la pluja de milions fins ara, o sigui que l’optimisme electoral de Sánchez no ens commou especialment, ens el prenem amb escepticisme i agafin-ne el tros que vulguin; però també és veritat que quan surts per sorpresa, quan ningú no t’ho demanava, i anuncies una data i una xifra alhora és que ho has de veure molt clar. Només podem desitjar que sigui veritat, perquè amb aquestes xifres no només salvarem la vida de molta gent i la salut física i mental de molts sanitaris sinó que encara salvarem part de l’estiu, viatges, hotels, restauració, oci nocturn, etc.

En tot cas, recordin que dilluns que ve a Catalunya començaran a vacunar les persones entre 70 i 79 anys (i això són unes sis-cents mil persones) i que es calcula que al juny ja estarà vacunada tota la població catalana més gran de 65 anys.

De fons, avui han quedat per reunir-se els negociadors d’Esquerra i de Junts per formar govern, després que aquests dies s’hagin intercanviat papers, per la qual cosa el més calent és a l’aigüera. 

Insistim que davant la posició de Jordi Sànchez, allò de si no ens posem d’acord ja investirem Pere Aragonès, la idea que Esquerra governi en solitari amb la CUP s’ha de considerar una forma de negociació, un intent de fer veure que Junts no hi té res a perdre. La realitat és una altra: a l’oposició fa bastant fred, i més quan estem parlant d’un partit tan jove, que ha anat perdent el PDECat i el Partit Nacionalista de Catalunya pel camí i quan falten dos anys per a les eleccions municipals. No tothom dins de Junts està per anar-se’n a l’oposició, i no a tothom dins el partit se li ha posat bé que Alonso-Cuevillas hagi hagut de deixar la mesa del Parlament per haver parlat de triar quines confrontacions amb l’Estat cal triar, perquè això fa el partit més rígid, no necessàriament més fort. Sobre això, als Comuns i al PSC somien que Junts passa a l’oposició, com a mostra d’autobloqueig de l’independentisme i com a esperança de tocar govern.

Sobre això, avui Vicenç Villatoro recorda que en el catalanisme hi ha dues ànimes: la de governar tant país com es pugui i que si es governa bé, el país serà més sòlid i la del tot o res; i que aquests dies s’ha de veure a Junts si són compatibles i quina és més forta.    

I Ferran Sáez Mateu escriu: “El que li interessa realment a l’unionisme –i, en general, a l’estat espanyol– és un nou govern Dragon Khan que permeti argumentar les limitacions –o fins i tot la incapacitat– de l’independentisme a l’hora de governar. Déu me’n guard de donar consells a ningú –diu Sáez–, però crec que aquí tothom ha de tenir clares les conseqüències del que farà o del que deixarà de fer”. 

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia del covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, molt especialment avui per a les preses, Carme Forcadell i Dolors Bassa, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.