L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Puigdemont, a les 19 h, a Elna'

Carles Puigdemont arribarà avui a Elna per pronunciar el seu discurs d’anunci de candidat a les eleccions al Parlament del 12 de maig. Li han dit que hi anirà “molta gent”. Encara ahir a la nit estava polint la seva intervenció; que Puigdemont es presenti i torni té un component històric. I electoralment és decisiu. L’únic candidat de Junts que pot aspirar a guanyar Illa i Aragonès és Puigdemont. La seva candidatura és un game changer. Però amb la candidatura no en té prou.

Primer de tot, està per veure que fins i tot amb Puigdemont de cap de llista Junts guanyi les eleccions. De moment, no és capdavantera en la intenció de vot. Quan aquesta setmana es van publicar les primeres enquestes i situaven Puigdemont per sobre d’Esquerra, però per sota del PSC, a l’entorn del president ho tenien clar: “Encara no som aquí. Aspirem a remuntar, però encara no som aquí”. I en part no són aquí perquè Junts no és un projecte tan consolidat com el del PSC o el d’Esquerra. Hi ha molta gent diferent a Junts, des de Turull i Borràs fins a Trias i Giró, o des de Nogueras fins a Alsina, i és un partit a qui costa fer la síntesi de les ànimes més unilateralistes amb les més pragmàtiques.

En segon lloc, Puigdemont sap com és d'ingrata la política, però aspira que, si més no, se li reconeguin els sis anys llargs d’absència forçada de Catalunya per aconseguir que el que va ser president de la Generalitat no fos empresonat. Tot i així, és conscient que “la màgia” electoral de l’exili s’esvairà de seguida, gairebé com la carrossa de la Ventafocs es transformava en carabassa a les 12 de la nit, un cop entri al debat polític del dia a dia.

La tornada és un catalitzador electoral, l’element que produeix la combustió necessària per encendre un estímul que porti més votants a les urnes, però no és suficient per aconseguir una gran majoria, i Puigdemont ho ha verbalitzat des del primer moment que l’amnistia va començar a ser possible. Ell és perfectament conscient de les mancances d’un país més poblat, mal finançat, poc eficaçment administrat i angoixat nacionalment com tants països europeus on al carrer i a les aules és visible que res és el que era. El país ha canviat i, rebentades les costures socials i econòmiques, i sotmesa Catalunya a vigilància especial, a ningú li passa pel cap que un sol home, per més president de la Generalitat a l’exili que hagi sigut, pugui provocar un tomb definitiu.

Entre altres coses perquè el PSC i Esquerra procuraran ignorar Puigdemont tant com puguin, i quan s’hi refereixin, el presentaran com un factor de desestabilització i un retorn al 2017. Aquest serà també el discurs dels poders fàctics. L’únic partit que parlarà molt de Puigdemont és el PP per atraure els votants de Ciutadans que havien votat PSC i muntar-li un escàndol a Pedro Sánchez per traïdor.

Avui parlarà Puigdemont però els jutges també parlaran, i encara que el president a l’exili serà avui molt a prop físicament de la frontera hispano-francesa, el seu camí de retorn serà molt llarg.

Bon dia.