L'anàlisi d'Antoni Bassas: "El relleu de Trapero al capdavant dels Mossos"

Aquest dies es parla molt dels Mossos a causa dels relleus a la cúpula d’aquest cos policial. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va destituir el major Josep Lluís Trapero com a cap dels Mossos en vigílies de Nadal. Les seves explicacions (rejoveniment, feminització, treball en equip, passar del “jo” als “nosaltres”) no van acabar de convèncer. 

A més  a més, amb els canvis, també va ser substituït l'intendent Toni Rodríguez, que estava al capdavant de la comissaria general d’investigació judicial, que era la dedicada a casos com els de l’ara presidenta del Parlament, Laura Borràs, o de qui va ser conseller d'Interior, Miquel Buch. Això va disparar la crítica als relleus als Mossos, tant de partits polítics, començant pel PSC, com de mitjans de comunicació, que han parlat de purga i depuració.

El conseller Elena donarà explicacions al Parlament aviat, però ahir va anar a RAC1 i quan li van preguntar pel mal efecte que feia canviar la persona que estava investigant els polítics, i enviar-lo a fer de cap en una comissaria, va contestar una d'aquestes frases que queda marcada a la biografia de qualsevol polític. “Abans em moro que permetre la corrupció”. I va explicar també que a Trapero, que no se’n va a fer de cap de seguretat en cap empresa de l’Íbex-35 –com s’ha fet córrer–, li estan oferint un càrrec dins el cos com a analista de riscos. 

El primer que cal afirmar és que un conseller té tot el dret, més encara, té l’obligació de triar els càrrecs de confiança que li semblen més adequats per prestar millor el servei la vigilància que tingui encomanat; en el cas d’Elena, la policia. I que això és el que passa en un sistema democràtic (eleccions, nou govern, nou conseller, nous càrrecs) i que ha de ser especialment així en un cos uniformat on la cadena de comandament podria fer perdre de vista als funcionaris que per sobre de  l’uniformat amb més galons i més medalles hi ha el conseller, el president, el Parlament, les llei, el poble.

El que passa aquí és que Elena va entrar al cos sense tenir la idea de substituir el major Trapero i l’ha acabat substituint. I Trapero és un policia, però no és un policia qualsevol. Trapero és més que un major: tots recordem les samarretes estampades amb la seva cara després dels atemptats terroristes de l’agost. I també recordem la seva actuació l’1 d’Octubre, caminant pel fil prim entre les ordres de la justícia i el principi de proporcionalitat, tan allunyada de la violenta intervenció de policies nacionals i guàrdies civils. Trapero va ser apartat pel 155 i va anar a judici. I va declarar al judici dels presos polítics al Suprem. I allà va pronunciar la frase que ho va canviar tot. Va explicar que va fer plans per detenir el president Puigdemont i el seu govern si el jutge li hagués ordenat. I després el van jutjar a l'Audiència Nacional. Va admetre que tot s’hauria pogut fer millor i va arribar l'absolució.  I va ser restituït al capdavant dels Mossos. 

I l’absolució reforçava la imatge, per no dir la llegenda, de Trapero. En aquestes condicions, semblava que la seva continuïtat s’havia de donar per descomptada. I no ha estat així. 

Tot plegat és clar i subtil alhora. Trapero va ser criticat l’estiu del 2017 com a col·laborador dels independentistes pels mateixos que ara el defensen com a policia independent. Ara és rellevat en una decisió explicada de manera acomplexada, segurament per l’ombra del major.

Certament, un policia de la dimensió de Trapero surt per la porta del darrere, però (i estic segur que Trapero seria el primer que hi estaria d’acord) els cos de Mossos d'Esquadra està per davant de qualsevol dels seus membres, per molt major que sigui. Ara correspon a la nova direcció professional del cos i a la direcció política, el conseller Elena, demostrar que els canvis han estat per bé. Ja els dic ara que dins el cos hi ha qui ho dubta, encara que ja se sap que a les organitzacions els costa adaptar-se als canvis. Analitzarem si els canvis són a fi de bé, perquè amb Trapero o sense, la policia de la Generalitat té molts enemics pel sol fet d’existir,  i aquest servei policial català no ens el podem deixar perdre.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.