L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Robles, la portaveu del poder'

Els explico una seqüència del que va passar ahir. La ministra de Defensa s'escalfa i acaba preguntant-se allò de "Què ha de fer l'Estat?", que justifica l'espionatge. En aquell moment, el president de la Generalitat ja és al seu escó del Parlament, on se celebra sessió de control del Govern. L'equip d'Aragonès el manté informat en temps real del que s'està dient al Congrés. I quan Aragonès llegeix el missatge en què l'informen de les intervencions de Robles, en demana la dimissió. Fins a aquell moment Esquerra es limitava a suggerir dimissions o cessaments sense especificar, però Aragonès va entendre que era la mateixa Robles la que es va posar a la diana amb aquesta pregunta.

Aquest matí un diputat al Congrés em deia que, demanant la dimissió de Robles, Esquerra l'ha reforçada, per allò que quan demanes públicament la dimissió d'algú és més difícil que et facin cas, que aquestes coses es fan per darrere. Però a Esquerra es pregunten quina credibilitat pot tenir una investigació interna dels serveis secrets si estan sota les atribucions d'una ministra de Defensa com aquesta.

Total, que avui David Miró, en l'anàlisi que fa des de Madrid, diu que si hi ha una paraula que ara mateix defineix la situació a Madrid és vertigen. A curt termini, vertigen, perquè avui a les dues s'han de votar al Congrés els 6.000 milions d'ajudes del pla anticrisi, on hi ha, per exemple, els 20 cèntims de rebaixa de la benzina que paguem entre tots. El pla tirarà endavant perquè, encara que Esquerra ha decidit votar que no, aquest matí mateix Bildu ha decidit votar-hi a favor i algunes fonts creuen que el pla tirarà endavant també amb el suport del PP, a qui deixarien fer esmenes. Esquerra ha decidit aplicar-se el que sempre comenta Rufián: l'únic llenguatge que entén el PSOE és el de fer-li perdre votacions.

I a mitjà i a llarg termini, vertigen també, perquè aguantar així un any i mig més, fins al desembre de l'any que ve, quan toquen les eleccions, es fa difícil per al PSOE i per als seus socis.

Però això ja arribarà. De moment, ¿quins efectes tenen les paraules de Robles? "Què ha de fer un estat? Què ha de fer un govern quan algú vulnera la Constitució, quan algú declara la independència, quan algú està tenint relacions amb dirigents polítics d'un país que està envaint Ucraïna?"

Doncs que Robles sap que a Espanya hi ha una majoria que està amb ella, prou gent perquè ella se senti segura i doni una lliçó de sentit d'estat a Pedro Sánchez, encara que, per culpa d'aquestes paraules, el president del govern espanyol hagi hagut de suspendre un viatge a la frontera de la guerra. Robles està dient que el que ha de fer l'Estat és espiar, pel cap baix. I sap que el PP l'estava aplaudint per dintre. Robles ha fet de portaveu dels servidors de l'Estat, que sempre estan en guàrdia amb Catalunya. Aquestes paraules són la negació de la política.

De fons, Robles afirma que, el dia que se sàpiga el contingut de l'espionatge, els que ara donen lliçons callaran (es refereix al Tsunami Democràtic). I veus com la d'Ada Colau demanen que no es faci caure un govern l'alternativa del qual seria un executiu del PP aliat amb Vox.

Molts poden pensar que no passarà res; que, total, que congelin la taula de diàleg, per al que servia fins ara... però aquí estem davant d'un fenomen que no es produeix gaire: ha emergit a la superfície del debat polític la pugna entre els que estan al govern (Sánchez i Unides Podem) i els que tenen el poder (serveis secrets), a qui Margarita Robles ha prestat la veu i la cara. És la pugna entre el govern, els interins que acaben passant, i l'Estat, els permanents que estan a càrrec dels comandaments. I els avisos dels que tenen el poder surten en totes les direccions, també cap a nosaltres, els ciutadans, i el nostre dret a la participació política.

Que tinguem un bon dia.