L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Trobar dos bancs, un per a l’aval i l’altre per seure a esperar el diàleg'

El nou govern del PSOE seu a la taula amb la tranquil·litat de tenir la repressió de l’Estat al darrere. Això no és cap diàleg. I el pitjor és que sembla que no ho vulgui ser. El govern de la Generalitat no podrà aguantar dos anys així. Caldrà trobar un banc, però no per a la fiança, sinó un banc per seure a esperar el diàleg

3 min

Demà s’acaba el termini perquè els perseguits pel Tribunal de Comptes dipositin la fiança de 5,4 milions d'euros. Com recordaran, la Generalitat va crear un fons per evitar els embargaments de patrimoni dels encausats, però a l’hora en què els parlo no ha aconseguit l’aval bancari per cobrir les fiances i, com expliquen avui la Núria Orriols i el Gerard Pruna, la situació és complicada . Diverses fonts han explicat a l’ARA que no s’ha trobat un banc que faci d’intermediari. El sistema era que un banc avalava i la Generalitat contraavalava, i ara s’espera que sigui més fàcil arribar a un acord un cop el Consell de Garanties Estatutàries ja s’hagi pronunciat i el consell de ministres hagi decidit si impugna o no el decret llei del Govern. Com a solució transitòria, diverses fonts constaten que s'estan buscant els diners a través dels partits independentistes, particulars, la Caixa de Solidaritat o el mateix patrimoni dels encausats per fer front d’entrada a la fiança de més de cinc milions. Una garantia que seria substituïda més endavant per l’aval de la Generalitat si es tanca un acord amb una entitat bancària –algunes fonts apunten al setembre–. Fonts oficials d’Economia es limiten a dir que segueixen en contacte amb entitats i que treballaran fins a l'últim minut per tenir l’aval d’un banc. O sigui que si demà no hi ha aval, el Tribunal de Comptes procedirà a embargar els béns dels polítics i càrrecs públics catalans de la llista fatídica.

Entre els bancs que no han volgut avalar hi ha, segons explica avui El País, La Caixa, el Sabadell, el BBVA i el Santander, i tots s’excusen que la mesura té risc jurídic i fins i tot risc d’impagament. Quina ironia: són entitats que reclamen estabilitat política per poder fer negocis, però que, ara que estan tenint una oportunitat per contribuir a l’estabilitat, s’estan fent enrere amb excuses de mal pagador. Especialment trist en el cas de La Caixa i del Sabadell. 

Mentrestant, el nou govern espanyol (avui fa vuit dies) continua emetent missatges en el sentit que ells ja han aprovat els indults i ja han fet prou. La nova ministra de Política Territorial i portaveu de l'executiu de Pedro Sánchez, Isabel Rodríguez, va dir ahir que "l'independentisme hauria d'haver après la lliçó" . Que els independentistes hagin après la lliçó vol dir que sàpiguen que els pot agredir, empresonar, arruïnar i espiar. I vol dir que es pot mentir, perquè insistir en el problema de convivència a Catalunya és enganyar l'opinió pública espanyola. Perquè no sembla que aprendre la lliçó vulgui dir que els independentistes continuen guanyant les eleccions, que el Consell d’Europa hagi instat Espanya a "indultar els presos, retirar les peticions d'extradició per als que són a l'exili i reformar els delictes de rebel·lió i sedició”.

I això no és tot. Sobre el futur de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i de la resta d'exiliats polítics, Rodríguez s'ha remès a la carta magna i ha deixat clar que si tornen a Espanya "hauran de ser jutjats". Una altra lliçó que l’Estat no sembla haver après és que Carles Puigdemont sigui un eurodiputat que es pot moure per tota la UE excepte per Espanya. 

Les paraules de la ministra portaveu Isabel Rodríguez no només confirmen que allò de “catalans, catalanes, us estimem” de Pedro Sánchez s’ho hauria pogut estalviar, sinó que el nou govern del PSOE seu a la taula amb la tranquil·litat de tenir la repressió de l’estat al darrere. Això no és cap diàleg. I el pitjor és que sembla que no ho vulgui ser. El govern de la Generalitat no podrà aguantar dos anys així. Caldrà trobar un banc, però no per a la fiança, sinó un banc per seure a esperar el diàleg. 

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats