L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Amb el cas Ábalos fent-li mal, al PSOE li cal aprovar l'amnistia més aviat que tard'

Molt mala ratxa per a Pedro Sánchez. Com dibuixa avui Miquel Ferreres: “Patacada a Galícia, els pagesos i els jutges revoltats; només ens faltava el Koldo”. I com que la llei de Murphy també s’aplica a la política, una vicepresidenta li contesta: “Si no vols Koldo, tres tasses”.

Però per més soroll que facin el PP i els seus terminals mediàtics, Sánchez aguanta. És veritat que Ábalos se n’ha anat a les ràdios a dir que l’actual número 3, Santos Cerdán, “està en la mateixa situació que ell”. O sigui que el cas d’aquest possible enriquiment il·legal per les mascaretes perseguirà Sánchez una bona temporada. Però avui es continua confirmant el que els dèiem ahir, que és que la continuïtat del govern Sánchez no està tan condicionada pels mals resultats de Galícia o pel cas Ábalos, sinó perquè no ha pogut aprovar la llei d’amnistia, encara. I en aquest sentit, fonts de Junts creuen que hi haurà acord, sobretot perquè un cop han investit Sánchez i han dedicat dies i hores a trobar un redactat per a la llei que protegeixi els amnistiables de la fúria judicial, ara seria un desastre que no sortís bé. O sigui que continuïn comptant que hi haurà acord. Alguns que sabem alguna cosa de com van les converses, com Jaume Asens aquest matí a TV3, han arribat a parlar “d’acord imminent”, i d’altres de més prudents han parlat d’”amnistia encarrilada”. Aquesta és la nostra anàlisi també avui. Per cert, mentrestant, un dels negociadors de Junts que ha quedat temporalment fora de joc, Jordi Turull, es recupera satisfactòriament d’un segon cateterisme i ja parla de reunions i viatges que té pendents. Tot i la baixa sensible de Turull, les negociacions Junts-PSOE no s’han interromput.

Un altre president atribolat però no tant és Pere Aragonès. 

Aquí tenen un repàs als pressupostos que va aprovar ahir, que ha enviat al Parlament per posar presses als comuns en la negociació.

Perquè ara, un cop entrats els comptes al Parlament, s’ha posat en marxa el rellotge per enllestir el tràmit, de manera que té deu dies per trobar la forma que els comuns li votin els comptes. És pràcticament impossible que Junts voti els comptes, i es desgana per les dues bandes.

Ara, si parlem de pressupostos, no es perdin aquest article del catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra. El títol és prou explícit: “Uns comptes per apagar focs i poc més”. Hi diu: “Nominalment, a preus corrents, són els pressupostos més expansius de la història. Però, si els analitzem a preus constants i en termes per càpita, ens trobem que això no és ben bé així. Si comparem amb el pressupost que es va aprovar per a l’any 2010, la despesa pressupostada era de 6.530 euros per càpita a preus d’ara. Avui és de 5.455 euros per càpita a preus corrents. Estem un 16,5% per sota d’aquell màxim. En poques paraules: el finançament de la Generalitat continua sent un problema que s’ha de resoldre”. No ho perdem de vista.

Bon dia.