L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Consignes polítiques i la dura realitat dels treballadors'

Només és una foto, però és més que una foto:

El rei d’Anglaterra, Carles III, saludant el president de la Generalitat, Salvador Illa. Va ser ahir, a Londres, en el curs d’una jornada sobre economia biocircular patrocinada per la corona britànica. A part d’aquest moment, fonts del Govern han dit que tots dos es van trobar en un apart a porta tancada. No havíem vist res semblant des de Jordi Pujol rebent Elisabet II al Palau de la Generalitat, el 1988. Quan tens un estat al darrere, amb ambaixadors que remen a favor, com és el cas d’Illa, trobades com aquesta o audiències del Papa com la de fa 15 dies són més fàcils. És una manera hàbil, gràfica, de continuar amb la història de la normalització política, que no és tal si tenim en compte que el poder judicial encarregat d’aplicar la llei d’amnistia s’ha declarat en rebel·lia. 

El discurs polític, doncs, va a la seva: Feijóo burxa Sánchez per la corrupció al partit socialista, Sánchez burxa Feijóo per la desautorització constant que signifiquen les posicions d’Ayuso (ara contra l’avortament), Sánchez s’aprofita de l'hostilitat de Trump, que diu que castigarà Espanya amb aranzels si no destina el 5% del PIB a Defensa (és un xantatge per continuar comprant armament americà), i l’encara president valencià Mazón veu com no paren de sortir mentides seves sobre tot el que va arribar a dir la tarda que la dana i l’abandonament de funcions del seu govern es van endur la vida de 229 valencians.

Al fons de tota aquesta intensitat declarativa, estratègica, pensada per fixar els temes de conversa pública que ens interessen i desviar els que no ens interessen, hi ha la dura realitat quotidiana.

El govern espanyol vol apujar les quotes dels autònoms. No és una ceba que li hagi passat pel cap, es tracta de la reforma del sistema que els partits van aprovar el 2022 i que s’ha de començar a aplicar l’any que ve i fins al 2028. Exemple d'un efecte: autònoms que cobrin menys de 670 euros n’hauran de pagar 217 de quota. Ja es veu que és desproporcionat i que farà que molta gent no vulguin ser autònoms perquè no els sortiran els números. Ja sabem que si cal pagar les pensions cal que els treballadors cotitzin, però la càrrega sobre el treballador, autònom i en una nòmina, aprofundeix en l’efecte de treballadors pobres, que suporten, en termes relatius, una pressió fiscal més gran que altres grups. Les negociacions amb autònoms, patronal i sindicats acaben de començar. O hi posen sentit comú o enviaran molta gent a l’economia submergida o a pensar que en aquest país ser emprenedor no té sentit i que és millor ser funcionari.

Bon dia.